dimarts, 14 de març del 2006

L'Opus Dei també celebra el Dia de la Dona Treballadora

M'ha alegrat que el bisbe de l'Opus Dei, Javier Echevarría, "don Javier" (jo el vaig conèixer quan tothom li deia així) hagi escrit un article de premsa amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que va ser el dia 8. Van publicar l'article diversos diaris d'Europa i Amèrica. Jo l'he llegit al Corriere della Sera. Us en reprodueixo uns quants fragments:

«El món necessita el geni femení

El 8 de març és una data que recorda la història dels esforços per superar la discriminació de la dona: una tasca que afecta també el present. Convé a més mirar al futur, imaginar què succeirà i quants beneficis s'assoliran quan la dona estigui plenament incorporada als àmbits de la societat. Abans de res, però, cal partir del reconeixement de la dignitat igual entre home i dona. Des del principi mateix de la Sagrada Escriptura, als relats del Gènesi, se'ns revela que Déu ha creat l'home i la dona com dues formes de ser persona, dues expressions d'una humanitat comuna. La dona és imatge de Déu, ni més ni menys que l’home, i els dos són cridats a la identificació amb Jesucrist, perfecte Déu i perfecte home.

Amb aquestes premisses essencials de fe cristiana, s'entén amb profunditat especial la perversió que suposa maltractar qualsevol persona, home o dona. Els maltractaments prenen de vegades forma violenta i, en altres ocasions, maneres molt subtils: es comercia brutalment amb el cos de la dona, considerant-la com a cosa, no com a persona; o bé se li fa saber, amablement però insidiosa, que un embaràs és incompatible amb el seu contracte laboral. Segueixen existint molts motius per a recordar la necessitat d'oposar-se a aquestes discriminacions. També al Gènesi trobem un segon element fonamental i evident: la diversitat. Pensem per exemple en la família: pare i mare ocupen rols distints, igualment necessaris, però no intercanviables. La responsabilitat és la mateixa, però difereix la modalitat de participació. Sol dir-se que un dels problemes més aguts de la família en els nostres dies consisteix precisament en la crisi de la paternitat. L’home no pot considerar-se «una segona mare», ni tampoc ha de desatendre les responsabilitats de la llar, sinó que necessita aprendre a ser pare. Una mica el mateix cal dir de la societat en el seu conjunt, on cadascú ha de trobar la seva posició. L’home té el dret a desenvolupar-se com a home; la dona, com a dona. Sempre sense donar cabuda a mimetismes que produeixen crisis d'identitat, complexos psicològics i problemes socials de gran transcendència.

[...] En les primeres paraules del Gènesi llegim també que Déu, en la seva bondat, confia el món a l'home i a la dona. Hem rebut la missió de tenir cura junts del món i de fer-lo progressar. Aquest apassionant projecte compartit ajuda a col•locar al seu lloc la qüestió de la relació entre ambdós sexes. No estem davant un assumpte tancat sobre ell mateix, estret i problemàtic, sinó davant una qüestió positiva i oberta: amb igual responsabilitat, amb aportacions adequades al propi geni, hem de treballar junts per una societat millor. Les qualitats masculines i les femenines es necessiten mútuament per a realitzar aquesta tasca col•lectiva. En definitiva, només s'arriba al bé comú –comú a tots, homes i dones– mitjançant un treball conjunt. Aquest quadre mostra que la discriminació de la dona no representa només una ofensa per a ella: constitueix una vergonya també per a l’home i un problema molt seriós per al món.

[...] Sant Josepmaria recordava que "davant Déu, cap ocupació és per ella mateixa gran ni petita. Tot adquireix el valor de l'Amor amb què es realitza". Quan descobrim que l'important és la persona, les discriminacions de tot gènere tenen els dies comptats. La fe cristiana posseeix la capacitat de ser veritable ferment d'un canvi cultural en aquest terreny, si les dones i els homes de fe sabem encarnar-la a la nostra vida corrent.»
------

dimecres, 1 de març del 2006

Giovanni Reale, filòsof de Pavia

Giovanni Reale, el filòsof de Pavia (1931) odiat pel comunisme, respectat per Joan Pau II i admirat per Raïssa Gorbatxova, és potser el principal expert actual de Plató. Ha rebut aquests dies el doctorat honoris causa per la Universitat Ramon Llull. Reprodueixo unes quantes declaracions seves fetes en una entrevista de Núria Navarro (El Periódico, 1 de març del 2006). No té res a veure amb l’Opus Dei, que jo sàpiga, però m’ha agradat el que diu i estic segura que la immensa majoria dels creients i també dels meus amics i amigues de l’Opus deuen estar d’acord amb gairebé tot el que diu Reale.

Per exemple:

–¿Sap que Plató és el filòsof més venut a Occident? ¡És capaç de parlar a tots els homes! Va ser el primer que ens va explicar que existeix una realitat diferent de la realitat sensible. I que, si mirem les coses tal com apareixen, hi veiem poc. S'ha d'anar al cor de les coses... No cal creure, com Plató, que l'ànima és una substància immortal per entendre Occident. N'hi ha prou d'entendre que Occident no existiria sense aquest concepte. No és possible deixar de parlar de psiche (ànima)...

–Es dóna per fet que l'integrisme és de tipus religiós. Doncs avui hi ha un integrisme irreligiós. Un integrisme laic i ateu, hiperracionalista i il·lustrat. És un integrisme que només vol tirar endavant les pròpies idees. En part, gràcies a França i la seva absurda teoria que Europa va néixer de la Il·lustració i la Revolució Francesa. ¡No hi hauria hagut Revolució Francesa sense les idees cristianes d'igualtat, llibertat i fraternitat!

–Nietzsche, a qui valoro tot i que diu coses horribles, va augurar que el nihilisme seria el mal els segles XX i XXI. Ho va encertar en el primer, i em temo que ho farà en el segon. L'home ja no creu en l'esperit.

–Avui resulta fatigós pensar, però quan l'home pensa, ho fa bé. I comença a pensar que no som només cos, sinó també una altra cosa.

–No temo tant la guerra, com el relativisme dels joves. ¿Sap per què passa? Perquè l'home s'ha oblidat de ser persona per ser individu. I no accepta la diversitat. No sap gestionar les diferències.

–Si l'ètica no té un fonament religiós és fràgil. Perquè neixi el nou home europeu s'ha de trobar una unitat en la dimensió espiritual, com deia Plató. Si no, Europa serà una casa deshabitada.

–¿Què donem als fills? ¿Diners, mòbils, ordinadors? Se'ls ha d'ensenyar l'ofici de ser home. Avui la joventut no sap patir, i es droga. No comprèn que el patiment fa créixer.
------