Errors d’homes, errors de dones

Hi ha un punt del qual no vaig parlar quan em vaig referir a les que ho deixen córrer, i és que de vegades algunes ho deixen per la força de la natura, per un descuit que comporta... un embaràs.

No és que tingui grans confidències amb els meus coneguts de l'Opus (ara vull dir els homes que conec que són de l'Opus Dei), però em penso que no seré gaire agosarada (aquí ja som totes i tots prou grans) si dic que els homes es poden "permetre" errors d’un dia que per a ells potser no tenen conseqüències, i en canvi per a nosaltres (per a les dones) sí. No va ser el meu cas, que quedi clar, però sí que sé que n’hi ha hagut algun cas. I encara sort que la gent té les idees bàsiques prou clares per no deixar-se endur pel pendent de l’error i no n’acumulen un altre encara de pitjor, com seria tenir la idea d’avortar... per tal de continuar sent numerària o agregada. Això sí que seria realment aberrant.

És per això que tampoc em crec aquella llegenda urbana que diu que no sé quin papa va "permetre" a unes monges que havien estat violades que avortessin. És completament falsa, segur, és una bestiesa molt gran.
-----