L'explicació que m'ha agradat més és aquesta:
"L'Opus Dei no existeix, no té ideologia ni és una societat amb una opinió determinada; l'Opus només és una manera de treballar cadascú amb si mateix la seva relació amb Déu, una manera d'explicar com la ment humana pot moldejar el cervell amb tècniques que no són molt diferents de les que practica el budisme". (La Vanguardia, 23 de març del 2011).
És increïble: em sembla la millor explicació que he sentit o llegit mai sobre l'Opus. Sembla mentida que hagi de venir aquí un agnòstic (de família jueva) a dir-nos què és l'Opus Dei, o què hauria de ser, o com hauria de limitar-se a actuar. De vegades mirem massa les estructures (inevitables, d'altra banda, en tota creació humana) i ens hauríem de fixar més en les persones concretes i en el que fan dia a dia. És el que vol dir Joffé, suposo: que ens fixem en les persones, en les trajectòries vitals.
Potser és que no vaig saber mai on m'havia ficat?
Si jo hagués viscut dins d'un Opus Dei tal com el descriu Joffé... segurament encara hi seria.
Tant de bo els de l'Opus que hagin llegit això (sobretot els i les que manen) pensin també que aquesta explicació de Joffé és la bona. Que no s'espantin pel fet que parli del budisme. El catolicisme té poques coses a veure amb el budisme (el budisme, en essència, és ateu, no té cap Déu personal), però com a explicació de la manera d'actuar de l'Opus o de la manera com hauria d'actuar l'Opus, a mi em sembla perfecta.
I acabo, desgraciadament, amb la qüestió de sempre. No he anat a veure la pel·lícula. Estic especialment emprenyada, perquè s'ha confirmat el que em temia: la pel·lícula s’ha estrenat en 40 sales de tot Catalunya (o sigui, 40 còpies), CAP NI UNA EN CATALÀ. A Barcelona, el mateix dia de l’estrena de There be dragons, es projectaven 13 pel·lícules en català. O sigui, There be dragons en català (encara que només fos versió original amb subtítols en català) no hauria estat una excepció. Ara tampoc ho és, és cert, perquè la majoria de pel·lícules només s’estrenen en espanyol. Però amb aquesta s’hauria pogut fer l’esforç i no s’ha fet. Tot un símptoma. L’Opus (per la part que li toca en la producció i l’alè que ha posat al darrera d'aquesta pel·lícula) a Catalunya continua sent 100% espanyol.
I jo, com que sóc conseqüent, no l’aniré a veure. Ja fa temps que vaig molt poc al cine precisament per aquesta raó. No faré una excepció pel fet que sigui “una pel·lícula de l’Opus” i l’Opus sigui un tema que m’interessi. M’interessa però fins a cert punt, no penso deixar de ser coherent. Ja s’ho faran.
------
