"No podem ser esquizofrènics"

Hi ha unes quantes frases d'Escrivá, als seus llibres més coneguts, que no s'entén com no va corregir ell mateix en vida. Com aquella de les dones, que "no cal que siguin sàvies, n'hi ha prou que siguin discretes" ("Camí"). Són expressions ridícules. D'acord que són fruit de l'època i de la cultura de llavors, etc., però igual com va canviar altres punts (com aquell dels protestants, que "tenen el cor fred", o una cosa així), també podia haver canviat el de la "innecessària saviesa de les dones".

Però aquest cop em volia referir a aquesta altra frase que no sé si s'ha comentat en algun lloc: "Que no, fills meus! Que no hi pot haver una doble vida, que no podem ser com esquizofrènics, si volem ser cristians..." És del llibre de "Converses amb Mons. Escrivá". Potser és filar molt prim, potser en aquella època no hi havia la sensibilitat actual, però aquesta frase és clarament pejorativa per a les persones afectades d'esquizofrènia, ja que aquí esquizofrènic no sols és negatiu sinó que sembla que un esquizofrènic no pugui ser cristià! Ja sé que és qüestió de les diverses significacions que pot tenir una mateixa paraula, però resulta xocant en un capellà que digui això.

Com que suposo que no es pot canviar el que va escriure, i perquè no diguin que no sóc constructiva, el que proposo és que més aviat que tard es posin notes a peu de pàgina en aquests llocs més conflictius dels seus llibres, explicant això que deia del context de l'època, etc.