dissabte, 7 d’octubre del 2006

Litúrgia pròpia

M’expliquen els meus amics de l’Opus (i jo mateixa ho he vist, en cerimònies que fan a les seves esglésies públiques) que encara conserven alguns costums litúrgics d’abans del Concili Vaticà II: postures, vestidures, detallets que sols conserven ells... Entre poc i massa, no? No ha passat prou temps com perquè integrin les novetats. Jo recordo de la meva època que els de l’Opus es distingien sobretot perquè complien les normes establertes. I ara suposo que també, oi?, però ¿cal també que conservin determinats trets que ara com ara només els veus en ells (ni el Papa!, penseu en els dits junts després de la consagració, o en la manera d’aixecar l’hòstia), cal que els de l’Opus es distingeixin no sols per una litúrgia ben cuidada (que això em sembla correcte), sinó també per una litúrgia pròpia?
-----