divendres, 7 de juliol del 2006

“El padre”

Em costa d’entendre, que quasi cada vegada que parlo amb algú de l’Opus catalanoparlant, com que tenen confiança amb mi em parlen del seu bisbe o prelat, a qui donen tractament de “pare”, però no li diuen “pare”, com correspon a la llengua que parlen, sinó “padre”, així, en castellà. No entenc per què ho fan d’aquesta manera, però és gairebé unànime. En cap altra llengua la gent de l’Opus diuen “padre”, sinó que diuen “père”, “father”, “vater” o el que sigui. Jo els ho faig veure, i em diuen que potser sí que tinc raó, però com que jo sóc poc fiable, perquè al cap i a la fi vaig marxar, doncs continuen igual, i la vegada següent que ens trobem, jo que per cortesia potser els demano pel seu prelat, i em diuen que el “padre” no sé què.

Hi ha pendent a l’Opus encara una gran feina de normalització lingüística. El problema que poden tenir és que potser hi ha poca gent que els la pugui fer, si tenen tanta predilecció com vaig dir per les famílies castellanoparlants. La cosa continua igual, pel que he pogut anar veient.
------