"Camí", comentari de l'Evangeli

El llibre "Camí" de sant Josepmaria, tan maltractat avui pels ben pensants de la societat occidental, no deixa de ser un comentari, punt per punt, de l'Evangeli i de la sagrada escriptura. I igual com no es pot criticar la Bíblia des de coordenades d'avui, perquè no és honrat, tampoc no es pot criticar "Camí" des de la mentalitat d'avui.

A mi també hi ha punts que no m'agraden, és clar, com aquell que apel·la a la discreció de les dones, però després he descobert que l'autor es limitava a copiar justament en aquell punt un text de l'escriptura, ara no me'n recordo si era del llibre dels Proverbis. O sigui, no s'hi val a ser superficial en la crítica.

I cal tenir sempre en compte que l'autor parlava a nois, majoria universitaris, dels anys 30. I llavors era revolucionari el que deia! Per tant, no es pot dir, com fan alguns, que és una vergonya que els de l'Opus tinguin aquest llibre com a referent, i coses similars. No el tenen com a referent, pel que jo sé (i ja no ho era quan jo estava a dins, i mira que fa anys), però de fet fa servei encara a molta gent no tan enrarida ni complexa com l'opulenta i superdesenvolupada del món occidental, gent del "sud", per dir-ho així. I, d'altra banda, els de l'Opus no poden fer res per "maquillar" el text: va ser escrit així els anys 30 i així s'ha quedat. Què volen els crítics que facin els de l'Opus? Que publiquin un "Camí" censurat, "políticament correcte"? Llavors sí que hi hauria crítiques per amagar la realitat, i llavors sí que les crítiques serien justes.

Suposo que, en el futur, "Camí" sortirà en versions adaptades al llenguatge actual, o en la "versió original" però amb notes a peu de pàgina, per explicar alguna cosa del context que a mesura que passa el temps costa més de comprendre. Per cert, quan es faci això, ja avanço una idea. No he entès mai com l'autor, a Camí i en altres llibres, parla de la vocació de Mateu com un exemple que Jesús crida els seus "enmig" de la seva feina ordinària, com dient: això vol dir que els de l'Opus, com Mateu, també poden santificar-se fent de banquers. Contesto: sens dubte els de l'Opus poden santificar-se fent de banquers i fins i tot de cobradors d'impostos i altres feines similars, però no es pot al·legar com a raó per defensar aquesta idea que Jesús cridés sant Mateu quan s'hi dedicava, perquè si alguna cosa queda clara a l'evangeli és que Mateu, quan va ser cridat, va deixar immediatament la seva feina, i no consta enlloc (com sí que consta d'altres apòstols, com ara els pescadors) que s'hi tornés a dedicar. O sigui, en aquest punt Escrivá va fallar, perquè em sembla clar que la vocació de Mateu no serveix com a exemple de "crida universal" o de "crida a santificar-se en la pròpia feina", sinó com a exemple de "deixar-ho tot".
-----