El cardenal Antonio Cañizares ha demanat perdó pels abusos sexuals de capellans pederastes a Irlanda, però ha afegit que en qualsevol cas és pitjor l'avortament.
És impresentable, senyor cardenal, la comparació entre els abusos sexuals dels capellans i els avortaments. És impresentable, per ingenu, el plantejament mateix de si és més greu matar un infant que violar-lo. Sembla mentida que una persona amb dos dits de front caigui en aquestes simplificacions. Són coses que no s’han de comparar, de cap manera, com no es pot comparar si és “més pecat” robar o fornicar. Què és pitjor, robar o pegar? Absurd. Això respon a una moral d’una altra època, senyor cardenal, allò dels escalafons dels pecats. Les coses mal fetes estan mal fetes, i no té cap sentit entrar a discutir si és més dolent això o allò. Si de cas, facin-ho dins del confessionari, però no donin regles generals perquè... la vessen.
Els capellans, en públic, han d’animar els catòlics a fer el que s’ha de fer, sobretot això, i recordar el que no s’ha de fer (i predicar amb l’exemple), però no cal que facin barems i categories. Això és cosa dels codis penals. I l’espanyol, senyor cardenal, per cert, considera més greu la violació d’un menor (quatre a deu anys de presó, segons l’article 182 del Codi Penal espanyol) que l’avortament no consentit (quatre a vuit anys de presó, art. 144 CPE). I fixi’s que parlem de l’avortament no consentit, és a dir, de l’infanticidi del fetus comès contra la voluntat de la mare. Encara que no ho he comprovat, no m’estranyaria gens que aquesta distinció de més gravetat per als abusos sexuals de menors ja vingués de temps antics. Perquè abusar de menors és MOLT GREU, senyor cardenal: no sols el crim per ell mateix, sinó el fet que el criminal sigui un capellà. Tan greu, senyor cardenal, que la disciplina de l'Església catòlica, si no vaig errada, té previst fer "dimitir" (em penso que es diu així) com a sacerdot un capellà que hagi abusat d'un infant, i en canvi aquest càstig no està previst, em sembla, per a un capellà que hagi comès homicidi (naturalment, el capellà complirà la pena que indiquin les lleis del seu país per aquell homicidi, però no serà obligat per l'Església a deixar el sacerdoci).
Senyor cardenal, cal que li recordi l'evangeli de Mateu, capítol 18, verset 6? Diu Jesús: "Al qui escandalitza un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar". És d'això del que parlem: de capellans que abusen dels nens que els fan d'escolans, dels nens que van a la catequesi ("aquests petits que creuen en mi"). Hi ha a l'Evangeli alguna condemna més contundent que aquesta?
Cal que li recordi, senyor cardenal, el que diu la Bíblia en altres llocs sobre els pecats que clamen al cel, un dels quals és l'abús d'infants? Cal que li recordi Isaies 10,2, el salm 68,5 o Deuteronomi 24,14?
Tothom, doncs, s’ha tirat amb raó al damunt del cardenal espanyol per haver fet aquesta comparació. Però...
Hi ha un però. I és que la comparació no ve d’ell. Ell contestava dialècticament un argument que havia sorgit aquests dies en determinats diaris dels considerats del front laic. O sigui, la comparació odiosa no és “marca de la casa” del cardenal Antonio Cañizares (que no és un dels meus preferits). Ve del front “anticlerical”. La comparació, que se sentia i es llegia aquí i allà des de feia uns dies (aquesta gent que es queixa de les campanyes dels eclesiàstics també fa campanyes i escampa lemes), és aquesta idea: «La Iglesia tiene dinero para financiar campañas antiabortistas, pero no para indemnizar a las víctimas [de los abusos sexuales].» (El País) La comparació, el paral·lelisme demagògic ve d’aquí, no en té el copyright el cardenal.
Llavors, el govern espanyol ha expressat el seu “malestar” i fins i tot s’ha escandalitzat per les declaracions del cardenal, i la ministra de sanitat espanyola, Trinidad Jiménez, ha afirmat: «Aquestes paraules són inadequades i inoportunes, i compara dos temes que són incomparables». I afegeix la ministra (atenció): «Els abusos a menors es fan contra la seva voluntat i tenen conseqüències terribles.» Córcholis, va dir la marquesa. O sigui, ella mateixa continua la comparació, i de manera desgraciada, perquè l’argument se li podria girar en contra: amb l’avortament, “el menor mor contra la seva voluntat”, i allò “té conseqüències terribles per a ell” (també per a la mare, però ella no mor). Un articulista rebla el clau (a favor d'aquesta argumentació kafkiana): “Para la Iglesia, el derecho a la vida de fetos y embriones es más importante que las vidas arrasadas de los niños abusados en nuestros colegios” (Miguel Mora, El País 29 de maig del 2009). Però tornem-hi: potser ha estat el mateix Miguel Mora qui ha fet un parell de dies abans el paral·lelisme inacceptable entre abús de menors i avortament?
El diari El Punt, entre d’altres dels nostres, s’apunta al bombardeig: “Cañizares sosté que l'avortament ha destruït milions de vides humanes i que el primer dret és el dret a la vida. Pel que sembla, pel cardenal és molt menys important el dret a viure dignament, una possibilitat que ara tenen les dones que es veuen obligades a avortar i que no van poder tenir els milers d'infants irlandesos que van rebre abusos reiteradament per part dels religiosos catòlics. Amb aquestes actituds, l'Església catòlica fa esgarrifar i demostra la seva oposició a la ciència i al sentit comú.” (editorial d’El Punt, 29 de maig del 2009)
O sigui, per a qui no se n'hagi assabentat, ha quedat establert dins determinat establishment que primer, la primera prioritat, és viure dignament, abans i tot que viure. I que consti que la comparació no és meva, ni del cardenal Cañizares. Només poso en relleu la idea, i animo a rumiar sobre tot el que aquesta idea pot implicar.
Calen més comentaris?
I ja que estem amb l’avortament, un apunt sobre la píndola del dia després, també presa d’El País. Atenció a les frases que poso en negreta:
«¿Causa algún efecto secundario?
R. Es un fármaco muy seguro. Antiguamente sí producía efectos secundarios, como náuseas y vómitos, porque se utilizaban cuatro píldoras anticonceptivas, lo que suponía una carga hormonal elevada. Actualmente se usa levonorgestrel, un fármaco muy avanzado que no tiene efectos secundarios, sólo en una parte muy pequeña de mujeres puede causar náuseas.
P. Pero tomar un medicamento siempre entraña riesgos. Si se toma incorrectamente, por ejemplo, dos veces al mes o más, ¿puede producir daños?
R. La OMS recomienda usar este fármaco lo menos posible, pero si se utiliza dos o tres veces en un mes -algo que no es recomendable en absoluto- no causaría problemas de salud, aunque sí alteraría el ciclo menstrual de la mujer, desarreglos que podrían afectarla.
(Entrevista de María R. Sahuquillo a Catherine d'Arcangues, experta en Salud Sexual y Reproductiva de la OMS, El País 29 maig 2009)
O sigui, afirma una idea, tot seguit afirma la contrària, i la periodista com si sentís ploure. Encara sort que ho ha publicat... tal vegada després de posar-hi una mica de maquillatge perquè no es notés tant la contradicció?
I sobre l'avortament sobretot poca broma. Ara han sortit estadístiques que diuen que el 80% de les noies de 18-21 anys que es van suïcidar l'any passat (2008) a Espanya havien comès abans un avortament (afegeixo: i segur que havien quedat traumatitzades). Als Estats Units és igual: l'índex de suïcidis de dones joves és 6-7 vegades superior al "normal" (si es pot parlar d'"índex normal" quan parlem de suïcidi) entre les noies que han decidit/acceptat un avortament voluntari.
-----
Opus Dei i capellans pederastes
Els abusos sexuals dels capellans són pel celibat?
A tot arreu hi ha fang quan plou
Més sobre celibat i pederàstia
El Vaticà i els capellans pedòfils
El celibat no causa la pedofília
Tothom s'exclama, jo també
Un editorial ponderat
Una altra opinió ponderada
I una tercera
I la definitiva
Parla el papa
Composició de conjunt - 1
Composició de conjunt - 2
-----
