Carrers a l'Opus Dei, només per unanimitat

Fa uns dies es va saber que l'alcalde de Saragossa, del PSOE, havia decidit dedicar un carrer de la ciutat a sant Josepmaria, i l'opinió pública de la ciutat (sobretot les esquerres, és clar..., tot i que no hauria de ser "és clar", perquè l'Opus no hauria de veure's com una cosa de dretes) es va posar a bullir.

Jo crec que l'Opus Dei hauria de replantejar-se seriosament aquest tema, no veure'l només com una mena de "reconeixement públic merescut" i prou. Dic "l'Opus Dei" perquè darrere de la majoria d'aquestes distincions hi ha gent de l'Opus que ho demana, que ho busca, i no crec que actuïn pel seu compte. Crec que s'haurien de plantejar molt seriosament no acceptar mai cap reconeixement d'aquest tipus si no és per unanimitat de tots els que ho han de decidir (en aquest cas, tots els regidors de l'ajuntament de Saragossa). I això en situacions democràtiques. Perquè en situacions no democràtiques crec que s'haurian de plantejar molt seriosament no acceptar de cap manera ni carrers, ni terrenys, ni reconeixements, ni favors de cap mena. En situacions no democràtiques (franquisme, pinochetisme, etc.), si l'Opus hagués estat una mica menys protagonista (no dic els seus membres, dic l'Opus com a institució, els seus dirigents, les seves obres corporatives, que podien haver defugit una mica més els contactes amb el poder), la seva credibilitat no hauria quedat tan injustament malmesa com va passr a Espanya, a Xile i en algun altre país, i el temps que durarà.

O sigui, carrers a l'Opus Dei, a sant Josepmaria, etcètera, només per unanimitat.
-----