El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"

"No sóc un sant", va dir ahir Silvio Berlusconi referint-se a les seves aventures sexuals, esbombades aquestes últimes setmanes per la premsa italiana. Tot i això, el president italià manté un índex de popularitat de gairebé el 50% (potser són tots els homes, encantats de la vida amb un president campió... no, això era broma, eh?).

Sembla, doncs, que Berlusconi accepta les històries que s'expliquen d'ell, una de les quals és que sol exigir a les prostitutes follar sense preservatiu. Si la meuca contractada no ho accepta, se'n busca una altra: sempre n'hi haurà alguna disposada a fer content l'amo d'Itàlia, que segur que paga bé. Que és un tita fresca, vaja, un irresponsable, sembla que no ho pot evitar (són casos d'aquells que només s'arreglen amb unes bones tisores... una altra broma feminista).

Doncs justament en aquests casos està molt indicat el preservatiu. Potser li ho podria dir el mateix papa (en privat): "Escolta, Silvio, ja es veu que no te'n pots estar. Almenys, no contribueixis a escampar malalties lletges. Si no pots impedir les teves pulsions, posa't preservatiu". Dic el papa perquè em sembla molt difícil que una cosa d'aquestes la pugui dir a Berlusconi un dels seus subordinats, encara que sigui ministre de salut. I el papa deu ser una de les poques persones no subordinades a Berlusconi en tot el país.

És molt diferent això a escampar en general "la necessitat" del preservatiu. Si ho dius en general, tractes tothom com a irresponsable i contribueixes a banalitzar el sexe. Si ho dius a un irresponsable, a ell personalment, fas un servei a la salut pública.

Benet XVI i els condons
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius

-----

Entrevista sobre l'Opus Dei a Catalunya

No coneixia aquest capellà, "el senyor Pujals", que diu la presentadora. A TV3 està prohibit dir "mossèn"? L'entrevista comença al minut 7:15 i dura uns 18 minuts. No és que sigui molt brillant, però això és el que hi ha d'actual, en català i no fet per ells (vull dir: el mossèn és "d'ells", però l'entrevistadora és de TV3).



A YouTube he trobat també en català aquest vídeo supersenzill. Suposo que aquest sí que deu estar fet per algú de l'Opus:


-----

L'Església, Vicente Ferrer i l'Opus Dei

Han atacat l’Església perquè no s’ha lamentat públicament de la mort de Vicente Ferrer. No cal dir que els mateixos que l’han atacada, o molts d’ells, l’ataquen sempre, facin el que facin els bisbes. Simplement aprofiten la més mínima oportunitat per bolcar la seva rancúnia. De vegades, amb motiu. En aquest cas, crec que no. Penso que l’Església, en general, ha mantingut un silenci oficial que s'ha de considerar respectuós. Com deia Escrivá referint-se a coses de l'Església, "si no pots lloar, calla". En el cas de Vicente Ferrer hi ha motius de lloança, però és difícil fer-ho sense que sembli que a l'Església no li ve d'aquí que aquest bon home hagués deixat els jesuïtes. D'altra banda, hi ha hagut moltes lloances d'eclesiàstics i gent de missa, a títol individual, sobre la tasca enorme feta per Ferrer, i aquest vespre a Santa Maria del Mar (potser l'església catòlica més significativa de Barcelona) no s'hi cabia. Amb això crec que n'hi ha prou.

En aquest cas, a més a més, hi ha hagut un articulista a l’Avui que ha posat el dit a la nafra:

"L’energia desplegada a alinear el senyor Ferrer amb el concepte esbiaixat que els catalans tenim de la solidaritat ha estat colossal. Si poden, observin les entrevistes que li van fer en vida. Tot volent aprofitar que va abandonar la Companyia de Jesús, els entrevistadors s’entossudien a fer que el senyor Ferrer renegués del Papa, que assegurés que l'avortament ha de ser lliure i gratuït... o que afirmés que la causa de la pobresa mundial és culpa de l'Occident colonial. Però mai ho va fer." (Xavier Roig, Avui, 26 de juny del 2009).

La història aquesta de Vicente Ferrer i el seu funeral m'ha recordat que l’Opus Dei ha conegut almenys un episodi similar recentment, per una actuació que va tenir fa dos o tres anys anys amb motiu també d'un difunt. Hi ha un grupet d'antics rebotats de l’Opus (en algun cas coneguts militants antieclesiàstics, com Alberto Moncada, i no em feu dir més noms perquè en conec més d'un i d'una, encara que s'amaguin amb pseudònim) que mantenen tres o quatre poderoses webs (dues a l'Estat Espanyol) per reivindicar la maldat de l'Opus, del seu fundador i de tots els que "encara hi són dins" o n'hem marxat però "amb síndrome d'Estocolm" (són les seves expressions habituals). Vaig llegir fa un temps en una d'aquestes webs que criticaven fortament la seva ex-institució perquè l'Opus va organitzar un funeral a un capellà que es veu que estava en tràmits per abandonar la prelatura, i mentre s'arreglaven els papers es va morir de sobte. Criticaven l’Opus per organitzar-li un funeral amb divuit celebrants, quan aquell capellà ja no volia saber res de l’Opus! Què haurien dit si l’Opus no li hagués fet el funeral? Pots comptar. Haurien dit que "ni tan sols en la mort li han fet costat!, quan tècnicament encara era de l'Opus!!". Etcètera.

Quan al teu cor només hi ha odi (a l’Església, a l’Opus, a l'ex-cònjuge, etc.), qualsevol cosa et servirà per atacar allò que odies. És exactament això el que els ha passat als bisbes catalans i espanyols per no haver-se apuntat al cerimonial general de lloances a l’exjesuïta Vicente Ferrer. Dic "exjesuïta" amb tots els respectes i de cap manera pejorativament: no seré jo precisament qui farà el judici d'algú per ser "ex", i menys encara en aquest cas, que el bon home va ser fidel a les seves idees i, com deia Roig, no va fer mai sang amb les idees de l'Església, tot i que evidentment no hi combregava. Als crítics dels bisbes, doncs, els és igual Ferrer i el que Ferrer hagi fet: el cooperant mort de l'Índia és només una excusa per a la tasca incansable del menjacapellanisme.

I tornant als ex-Opus i a les seves crítiques constants a l'Opus i als seus membres, és curiós com funcionen aquests caus. Diuen que han sortit "gràcies a Déu" d'una secta i resulta que aquestes webs no accepten ni un sol punt d'autocrítica pel que diuen. (Per començar, a tall d'anècdota, ells ni tan sols tenen cap versió catalana de la seva web, com sí que té l'Opus des del primer dia. O sigui, acusen l'Opus de secta i ells continuen tancats amb l'espanyol, sense saber que "el castellano" no és la llengua comuna de l'univers, i ni tan sols de tot Espanya. Però això, com dic, sent significatiu del tipus de gent que ho porta, és anecdòtic.)

El cas més clar del funcionament sectari d'aquests ex-Opus és el del capellà que dèiem més amunt. Els ex-Opus reprodueixen sense vergonya la carta dura que el prelat Echevarría li va enviar a aquell pobre home (es va morir al cap de poc, mentre encara durava l'anomenat "procés canònic" de les dispenses) i en canvi no reprodueixen la carta o les cartes que es veu que el capellà va enviar al prelat abans, uns escrits als quals la carta del prelat fa referència explícita, i Déu n'hi do com devien ser aquestes cartes prèvies, per la reacció contundent d'Echevarría.

Quina barra! Publiquen només la meitat de la història del capellà (almenys pel que fa als documents) i tenen la barra de dir que l'Opus és una secta! Si l'Opus és una secta, que jo no ho crec (té defectes però no és sectària), vosaltres sou doblement secta. Perquè com vosaltres mateixos dieu l'Opus d'aquest tema dels exmembres no en parla, senzillament, i això vol dir que no critica els exmembres, els ignora, com si no existissin (com fan d'altra banda moltes ex parelles respecte a l'altre). En canvi, vosaltres, al explicar la meitat de la història amb la meitat dels documents, no sols amagueu la meitat de la veritat, sinó que mentiu descaradament, calumnieu i difameu (com fan una part, crec que petita, de les ex-parelles, que van a vendre l'exclusiva de la seva mitja història a la revista de torn o a la perruqueria de la cantonada). Quina barra que teniu!! I encara una altra cosa que se'm va acudir al llegir la famosa carta del prelat i la vostra mitja història: pel que dieu, sembla que el capellà va escriure al prelat acomiadant-se i va marxar tot seguit, sense esperar resposta: va desaparèixer. O sigui, ni tan sols els quinze dies de termini d'un contracte laboral? També això ho trobeu normal, després del munt d'anys de relació que dieu que havia tingut el pobre home amb l'Opus? Una carta de comiat i desaparèixer?

No vaig conèixer aquest capellà i em sap molt de greu el que va passar. Sembla que tenia molt mala salut (per això es va morir). Us asseguro, si algun ex-membre llegeix això, que no li faltarà un Parenostre meu quan pensi en ell (i ara mateix n'acabo de resar un), perquè em saben molt de greu aquestes històries, però el que no podeu fer és, com deia, criticar l'Opus pel que fa (un funeral) i alhora pel que no fa (s'oblida dels exmembres). Jo he conegut un altre excapellà de l'Opus i l'he tractat sempre molt bé. Fins i tot un cop em vaig anar a confessar amb ell, a la parròquia on ell estava. O sigui que jo de sectària ni gota.

Em consta de tota manera, com deia, que els ex-Opus que participen en aquestes webs són una ínfima minoria dels exmembres. Em sembla que una gran majoria, com ja vaig explicar, érem a Roma a la canonització del "nostre" sant, almenys parcialment nostre, l'any 2002. Jo hi vaig veure un munt d'antigues companyes meves que, com jo, eren ex-Opus i hi havien anat amb les seves actuals famílies, tan contentes.
-----

Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius

La pobra Txell estava una mica moixa perquè havia rebut un missatge d'un anònim que es presentava com a catòlic i que li retreia a la meva alter ego que s'havia equivocat defensant el papa en el tema dels condons. Li deia l'anònim que no passava res si el papa s'equivocava en qüestions secundàries, que ella mateixa ho havia dit...

I resulta que ara ve a socórrer la Txell qui menys s'esperava que ho fes: José Ignacio González Faus, el teòleg jesuïta, normalment força antipapa (també aquest cop, que escriu algunes frases que ara no reproduiré perquè no vénen a tomb). Abans-d'ahir escrivia a La Vanguardia:

Gracias a los media el único recuerdo vivo (es refereix al viatge del papa a Angola) es que "el Papa condenó los preservativos".

Titulares malintencionados ("El Papa desautoriza en África los preservativos") dieron la sensación de que eso había sido dicho en un discurso. Y así, una frase que fue sólo una respuesta dada en el avión a la pregunta de cuatro periodistas, y que no iba en ningún texto papal, eclipsó todo lo demás, dejando una sensación falsa: porque el Papa esta vez no pronunció ninguna condena moral; se limitó a decir que no le parecía una solución global del problema.

Hubiera sido más veraz un titular como: "El Papa pide en África tratamiento gratuito para los enfermos de sida" (que así fue). Pero si propones eso a un periodista, responderá como los economistas neoliberales: "Tú no entiendes de periodismo". La norma fundamental es: no dejes que la verdad te estropee un buen titular. Y esa tergiversación le valió a Benedicto XVI la acusación de genocida y una propuesta de reprobación en el Parlamento. El espíritu medieval de la caza de brujas pervive en las personas humanas aunque, gracias al progreso de las estructuras, no las cacemos de manera tan bestia como antaño. Y entretanto, las farmacéuticas, las más culpables de la extensión de la epidemia, se frotan sigilosamente las manos.

Creo estar a años luz del Ratzinger de hoy (me siento más cercano al que conocí en Tubinga en 1966). Y no dudo de que, con la moral más tradicional (la de nuestros siglos XVI y XVII, no la de hoy), es defendible la licitud al menos parcial del preservativo. Pero una canallada no deja de ser canallada porque se la hagan a un enemigo. Además, me gustaría conocer ¡una sola persona! que (se) infectara por abstenerse del condón en obediencia a Roma: con el descrédito actual de cuanto dice la institución romana en este punto, tengo la certeza de que nadie hace caso de esa prohibición entre las gentes expuestas al contagio.

Por otro lado, que el preservativo no es solución global lo dicen especialistas en el tema de África, de Harvard o de Washington. Fundamentalmente por dos razones: en África resulta muy contrario a la cultura africana. La resistencia al preservativo es allí de carácter cultural: cooperantes y religiosas que trabajan en estos campos pueden confirmarlo. Y un cambio cultural no se hace por imposición ni en pocos años.

En el mundo rico el preservativo genera un exceso de confianza que multiplica la promiscuidad. Y hay una resistencia que no se da sólo en África: en la España progre de hoy conozco clientes de prostitutas que rechazan a la mujer si esta les pide ponerse el condón: "Ahí te quedas, ya encontraré a otra". Y es que, cuando sólo cuento yo, todo lo demás está de más. Cualquier catalán conoce el chiste de aquel señor al que no le salían los presupuestos porque siempre comenzaba: "Vint de vi". Pues bien: quizá el Papa sólo quiso decir que si comenzamos siempre con "vint de fotre" no nos saldrán los cálculos.

(...) Puestos a reprobar, ¿no sería mejor reprobar a los periodistas que hicieron una pregunta cuya respuesta conocían de antemano y con la que sólo buscaban armar camorra? Porque hoy los media se han convertido en una especie de iglesia que no se equivoca nunca, tienen siempre la última palabra, son crueles con sus críticos y se arrogan una autoridad parecida a la de los apóstoles ("lo que ataréis en el papel quedará atado en la realidad, y lo que ignoréis en el papel queda fuera de la realidad"). (extracte de l'article publicat a La Vanguardia el 29 de juny del 2009)

La Txell ha quedat ben tranquil·la.

Benet XVI i els condons
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"

-----

Llei d'educació de Catalunya: cal felicitar l'Opus Dei

Confesso que no m'ho esperava, i també dic que en el fons me n'alegro pel que suposa de respecte a la llibertat, tot i que el model a mi no em convenci. Contra tots els pronòstics, la nova llei d'educació catalana aprovada avui beneeix els concerts amb les escoles que ofereixen l'ensenyament separat per a nois i noies, i fins i tot obre la porta perquè els governs catalans (no l'actual, segurament) estableixin en el futur nous acords amb aquest tipus d'escoles.

Com deia, doncs, sorpresa i admirada com estic, crec que cal felicitar l'Opus perquè ha aconseguit, amb l'ajuda de CiU, una cosa que semblava impossible. Almenys, a mi m'ho semblava, i ho vaig escriure aquí. Jo estava convençuda que amb els arguments jurídics que havia ofert el Tribunal Suprem d'Espanya, el tripartit ho tenia molt fàcil per resoldre aquesta qüestió per la via directa: s'han acabat els concerts per a aquestes escoles.

I no, no ha estat així. Catalunya demostra un respecte a la llibertat i al pluralisme, davant tot l'Estat i totes les altres comunitats autònomes, que a mi mateixa m'ha sorprès, favorablement.

Felicitats, doncs, a l'Opus, felicitats a CiU pel seu esforç (sobretot perquè no deu creure íntimament massa en el model de la separació d'aules), felicitats al tripartit (fins i tot a Iniciativa, l'aportació dels quals també ha estat important en la capacitat integradora d'aquesta llei, encara que finalment s'hagin desmarcat d'alguns dels acords majoritaris dels altres) i felicitats a Catalunya, perquè s'ha demostrat que tenim un tarannà democràtic bastant arrelat.

I el meu menyspreu al Partit Popular de Catalunya, que ha estat incapaç de superar els seus traumes naziespanyolistes i no ha donat suport ni a un sol article de la llei, perquè "no garantiza suficientemente el castellano". Quina colla d'impresentables paranoics. Espero que la gent de l'Opus catalana que encara dóna suport als "populars" s'hagin adonat que a l'hora de la veritat els seus amics del PP no donaran la cara per ells, i que en canvi sí que ho faran, perquè creuen en la llibertat, els anomenats "nacionalistes catalans", i fins i tot els socialistes (els socialistes!) i els d'Esquerra (Carod i companyia!).

Aquesta llei ha estat una bona lliçó per a molta gent.
-----