Panikkar

Ha mort Raimon Panikkar i el que més em sorprèn és que la web d'El País d'avui no ho destaqués a la portada aquest matí a primera hora, quan l'he mirat. Només he vist la notícia a la pàgina específica de Catalunya. Potser el menyspreen perquè era català?

No el vaig conèixer, perquè quan jo em vaig fer de l'Opus ell devia estar per Roma o ja a l'Índia. Sí que recordo, però, que les meves companyes de l'Opus que l'havien conegut deien que "don Raimundo" (llavors tothom era "don") era un fora de sèrie, divertit, molt ocurrent i molt atractiu intel·lectualment. Feia "unes predicacions que t'enganxen", m'explicaven.

Una altra cosa positiva de Raimon Panikkar és que em sembla que mai ha intentat aprofitar-se de la seva antiga pertinença a l'Opus Dei per fer-se propaganda ni per armar escàndols, ni a favor ni en contra. Quan li han preguntat pel tema, ho ha explicat com una part de la seva experiència vital i prou. No va ser mai, que jo sàpiga, un d'aquests que acusen els opusdeistes de messiànics i il·luminats, o que diuen que van marxar perquè els havien enganyat i ja no podien aguantar més, però que alhora volen (messiànicament, il·luminadament) que l'Opus canviï "perquè ja no és el que era" i "hauria de recuperar el seu carisma original", etc.

No, Panikkar va anar pel dret: va entrar-hi amb tota la bona voluntat i ben conscientment (ho deia ell), un bon dia no s'hi va trobar bé i va marxar. Primer a l'Índia, perquè volia viure noves experiències (però continuava sent de l'Opus) i després, quan va ser conscient que tot allò nou que volia fer no era compatible amb el que li exigia el fet de ser capellà de l'Opus, marxant de l'Opus i dedicant-se al que per ell era la seva nova vocació, però mantenint al mateix temps la seva identitat com a capellà i com a cristià. Per ell, tot podia cabre en un mateix projecte de vida, no calia renunciar a res, sinó enriquir-se amb coses noves i adaptar-les a la pròpia vida, que s'anava formant d'aquesta manera. Suposo que és un resum massa resumit, però és ell mateix qui ho explicava així, amb quatre paraules. Segur que els més pròxims a ell tenen més dades que jo desconec. Em limito al que Panikkar deia públicament quan li preguntaven sobre el tema.

Descansi en pau. Era un bon home i, pel que jo sé, ha fet molt de bé a molta gent, tant quan era de l'Opus (25 anys) com després.
------