Ara que ha plegat de portaveu del Vaticà, he de dir tres coses que no m’han agradat de la seva tasca: una, que ha transcendit molts cops que és un nacionalista espanyol de pedra picada, i a mi sempre m’han molestat els nacionalismes imperialistes. Dues, que quan va començar la guerra de l’Iraq, crec que era la segona, la de la foto a les Açores de Bush-Blair-Aznar, es va notar molt que el senyor Navarro-Valls no volia molestar els amos del món ni sobretot el president espanyol i va ser més papista que el Papa, va “traduir” diverses vegades els missatges de condemna del Papa com si no fossin de condemna, com si fossin condescendents, i va arribar a dir que el papa Joan Pau II no era pacifista. Si Wojtyla no és pacifista, Navarro, què és? Bel·licista? Això, que és més papista que el papa. I tres, ara fa unes setmanes, quan el papa Benet va venir a València (per mi si algú va a València en dic “venir”, no “anar”, i no precisament perquè em senti espanyola), el senyor Navarro-Valls va fer unes consideracions sobre l’absència del senyor Zapatero –pel qual no tinc cap mena de simpatia, que quedi clar– que eren clarament partidistes. Va dir que Fidel Castro i no sé qui més van anar a la missa del papa i que no entenia com és que Zapatero no hi anava (quina mala educació i que poc ecumènic i diplomàtic, no trobeu?), i es va “oblidar” que altres dirigents més democràtics que Castro (com els mateixos Bush i Blair, o Chirac) tampoc no solien assistir a la missa del papa quan el papa anava al seu país.
Ara dit això, suposo que Navarro-Valls ha fet globalment una molt bona tasca a favor de l’Església, especialment de cara a altres països. De cara a altres països, perquè de cara a l’Estat espanyol i no diguem de cara a la visibilitat i l’amabilitat de l’Església a Catalunya, no ha fet gaires coses positives. De fet, mires al voltant i sembla que el pontificat del papa Wojtyla a Catalunya sigui un miratge. Aquí ha deixat poca empremta, és veritat, en part per culpa del soroll eclesiàstic espanyolista, magnificat per l’actitud nacionalista del senyor Navarro-Valls.
Però és molt guapo, eh? I seductor, i parla molt bé. I és molt intel·ligent, molt espavilat: sap treure partit de les coses més menudes. Era un portaveu a la mesura d’un papa gran com ho va ser Joan Pau II. Llàstima, doncs, que Navarro-Valls tingués aquest defecte torero, de ser tan i tan espanyol. És una mena de defecte que no em puc treure del cap.
-----
