Jesús, el Crist, és Déu encarnat (fet home) perquè mai no ens poguéssim queixar de la "crueltat" de Déu i perquè mai no utilitzéssim els nostres patiments com a excusa per negar Déu. "Com és possible que Déu existeixi, sigui omnipotent i permeti aquestes desgràcies?" Doncs, aquí ho tens: va decidir fer-se home ell mateix, va viure una vida com la nostra i al final, sent just com era, va patir com si fos un criminal i va morir clavat amb claus al capdamunt d'un pal, que deu ser una manera de morir ben dura.
Això també crec, com el que deia a l'anterior post, que els de l'Opus ho tenen prou clar. El que passa és que potser de vegades insisteixen massa en qüestions col·laterals i no tant en aquesta, que és clau de volta de tot.
Avui, dia de festa grossa i d'il·lusió dels infants al món cristià, és un bon moment per recordar-ho. A sant Josepmaria Escrivà li agradava molt una nadala que cantava la seva mare ("l'Àvia"... o "la Abuela"), que deia que "yo bajé a la tierra para padecer". O sigui, per Nadal també va bé recordar aquestes coses.
------
