Ara un director de cine suposo que amic de la família, Pedro Delgado, intenta contrarestar el mal que es va fer als pares i germans de la nena morta (pel·lícula Alexia, 2011) i el comentari de La Vanguardia és:
Uno piensa que ya está bien de tanto manipular lo que no es otra cosa que una tragedia familiar por desgracia frecuente, y que por favor la dejen descansar ya en paz de una vez. (20 de maig del 2011)
Curiós que no se’ls acudís, ni a un ni a l’altre dels crítics, que aquest retret s’havia d’haver fet amb motiu de la primera pel·lícula. Jo les he vistes les dues i la segona em sembla que no ataca ningú: simplement defensa el bon nom d’una nena, la seva història i la vivència dels seus familiars, injustament tractats en una pel·lícula, la de Fesser, que en parlar sobre la història d'Alexia, menor d'edat, sense voler saber res dels pares i germans, només es podia qualificar de sectària.
I en canvi, quan ara parlen els familiars a la pel·lícula Alexia, a La Vanguardia l’únic que se li acut és que ja n’hi ha prou d’aquesta història i que “deixin descansar la nena en pau”. Mira que hauria estat fàcil dir: si van veure la primera, vagin a veure la segona, és un contrapunt necessari.
Quin sectarisme. És per coses com aquesta que m’encenc i penso: els de l’Opus potser no s’expliquen prou bé, potser són massa tancats i potser han de canviar coses, però des de fora l’animadversió i el sectarisme són brutals. Això no pot ser tot culpa de l’Opus, això és voler fer mal perquè sí, pel plaer sàdic de fer mal a qui no t’agrada.
Com deia el crític de l’Avui, és indigne criticar l’Opus burxant en la tragèdia d’una família. El que em sorprèn és que tan poca gent "independent" ho digués quan es va estrenar "Camino".
------
