Aquí no parlo gaire de les dones de l'Opus que he conegut i que m'han conegut, per no donar pistes. Però he de dir que m'ha alegrat trobar això de la Roser Torrents a la web de l'Opus i que m'ha agradat força el que explica i la manera senzilla de fer-ho. A veure si a poc a poc anem "catalanitzant" l'Opus Dei que hi ha a internet. No demano que tot l'Opus sigui català, sinó que l'Opus a Catalunya sigui més català. De moment hi ha poca cosa, tant a internet com a la vida real.
Això que diu la Roser: "Em sembla que no hi ha país sense alguna catalana que hi hagi anat als començaments d’establir-s’hi l’Obra", és radicalment cert. Però per això l'Opus ha pagat un preu molt alt a Catalunya durant molts anys (i encara duren els efectes), i és que aquí s'ha fet la labor de l'Obra amb poca gent que respectés la mentalitat catalana. Les catalanes que van anar a fer l'Opus al món des del primer dia es van convertir, mentalment i psicològica, en autòctones d'aquell lloc. En canvi, aquí han vingut de tot Espanya i han continuat fent com si estiguessin a Sevilla, a Madrid o a Burgos. I si et queixaves, és que eres "nacionalista", i això era dolent (com ara, en segons quins ambients). Els únics nacionalismes dolents eren i són, a Espanya, el català i el basc. Pel que fa al cas concret de l'Opus Dei, ja ho vaig explicar un dia, no cal repetir-ho.
Vaig conèixer la Roser fa moltíssims anys, ella segur que no se'n recorda. I tal com deia, no m'interessa gaire donar pistes sobre qui sóc jo i no diré més, ni d'ella ni de les circumstàncies en què ens vam conèixer, ni tampoc d'altres persones que si comencessin a rumiar sobre les dades que pogués donar potser arribarien a lligar caps. No, m'estimo més, ara per ara, que no se sàpiga gairebé res de mi, tret de quatre dades molt genèriques que podrien encaixar amb moltes altres persones.
------
