Benet XVI i els condons - 2
Benet XVI i els condons - 3
La fal·libilitat del papa i el precedent de Ratisbona
Avui és l'aniversari de l'elecció de Benet XVI i, mira, em ve de gust defensar el papa. I de passada l'Opus, que és una de les institucions catòliques més pròximes al papa actual i una de les que menys s'amaguen a l'hora de defensar-lo... fins i tot quan s'equivoca, com em sembla que va ser el cas de Ratisbona: aquella cita medieval que va reproduir, en un discurs a Alemanya, en què un emperador insultava Mahoma. No passa res perquè el papa s'equivoqui, el papa es pot equivocar en coses secundàries, això no afecta la infal·libilitat, que només està prevista en uns casos molt especials. El discurs de Ratisbona s'ha d'oblidar del tot, com si no hagués existit. No s'hi val a dir: és un bon discurs, tret d'aquell paràgraf. Aquell paràgraf va fer que el discurs quedés tacat i no es pugui aprofitar. Si voleu és una llàstima, però és així. Insistir a recuperar-lo és burxar en una ferida que tornarà a sagnar.
Faig aquesta introducció perquè encara veig que alguns de l'Opus i altres persones benintencionades (fins i tot del Vaticà!) citen en algunes publicacions el discurs de Ratisbona com si fos el non plus ultra. I no s'adonen que cada vegada que es cita Ratisbona es posa novament en peu l'error d'aquell discurs. No, s'equivoquen, l'han d'oblidar. Crec que els catòlics van errats si defensen el papa quan el papa s'equivoca: al papa se l'ha de tractar com a pare, estimar-lo i venerar-lo i tot el que vulgueu, però si algun dia fica la pota (que ja sabem que segurament no ha estat seva la culpa, sinó d'algun dels seus col·laboradors) no passa res; és millor callar i esperar que passi el mal moment. Més encara en aquest cas, que el papa va demanar disculpes: per tant, deixava ben clar que era conscient de l'error. Jo estic convençuda que defensar el papa quan el papa s'equivoca en coses conjunturals és fer un mal favor a l'Església i fins i tot és posar un obstacle al reconeixement de la infal·libilitat tal com ha de ser entesa.
I ja dic que no passa res si el papa s'equivoca o ens sembla que no ha estat del tot encertat. En la meva època dins l'Opus, les directores sovint veies que, sense criticar el papa (a l'època de Pau VI), de vegades es mossegaven la llengua. Doncs això, si el papa et sembla que s'equivoca (com Benet XVI en aquell cas de Ratisbona), et mossegues la llengua, no cal que el defensis com a "bona filla". No és bona filla qui defensa els errors del seu pare, sinó en tot cas el qui els tapa o els relativitza o recorda a tothom que el mateix papa ja va demanar perdó per aquella errada. I en el cas de Pau VI, qui callava no és que fos bona filla per caritat, sinó que ho era per prudent, perquè després hem sabut tots plegats la mena de les circumstàncies que van envoltar el papat de Pau VI i que van fer d'aquell papa un papa màrtir.
Però jo del que volia parlar era dels condons. El papa no pot beneir els condons, i ni tan sols ho farà en "casos especialíssims" en els quals el condó seria una mesura higiènica absolutament recomanable.
Benet XVI i els condons - 2
Benet XVI i els condons - 3
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
