“Els dos fets que segueixen me’ls han explicat els protagonistes. En un país d’Amèrica Llatina, una metgessa, ginecòloga, premiada com la millor metge del país pel govern de la seva nació, ha dedicat part de la vida professional a impartir un programa d’educació afectiva i sexual a adolescents i joves. [...] El programa consisteix a donar a conèixer amb prou detall als joves (ells i elles) el funcionament del cos humà amb relació amb la sexualitat i amb l’afecte. [...] Impartia el seu programa en un col·legi de la capital del seu país al qual assistien les filles del ministre d’educació. Un dia, a l’entreacte d’un teatre, van coincidir el ministre i la metgessa. Va ser el ministre qui la va veure, i anà a felicitar-la: «Doctora, quina alegria veure-la! No es pot fer idea de com de contentes que estan les meves filles! Venen a casa i no paren de parlar del bonic que és el seu programa i del bé que els fa! L’enhorabona!» [...] La metgessa li digué: «També a mi m’alegra, ministre, que les seves filles estiguin tan contentes, i que vostè hagi tingut l’ocasió de veure el valor que té un programa plantejat així. Què li sembla si des del ministeri es permetés que en els col·legis públics on els pares ho demanessin –les filles del ministre estudiaven, com és natural, en un col·legi privat–, poguéssim també donar el mateix programa?» «Ah, això no, doctora! Això no pot ser! A uns quants sel’s pot educar, però al poble cal donar-li preservatius».
”Anem al segon. En aquest cas era una metgessa nord-americana, que treballava a Ghana, en un centre d’atenció primària. [...] Al centre on ella treballava, en una zona summament deprimida –em va dir–, morien cada dia nens deshidratats a causa d’una simple diarrea, per falta de sèrum fisiològic i per la ignorància de les mares. Tanmateix, el centre estava literalment ple –o potser seria millor dir «atapeït»– de caixes i caixes de preservatius que determinades companyies americanes i europees els enviaven gratis, i no sabien què fer-ne perquè ocupaven un espai al centre que no tenien i que necessitaven per a coses més urgents i més greus. [...]
”Quina visió de l’ésser humà i de la vida –i de les distintes classes d’éssers humans, i de vides humanes– s’amaga darrere aquestes històries? Qui, quins poders i quines indústries es beneficien de la despoblació de l’Àfrica i pensen ja sens dubte en els futurs beneficis de les seves immenses riqueses i reserves naturals? [...] El que se silencia és la dada –perfectament constatada– que l’ús massiu dels preservatius no ha aturat la sida a l’Àfrica, sinó que l’ha propagat. [...] I se silencia l’amargor infinita i el dolor en què viuen la immensa majoria de les que s’han cregut que «allò» era un dret, i no saben que seria molt millor que fos un pecat, perquè els pecats, tots els pecats, HI HA qui els perdona, i qui ens estima i ens abraça i ens cura. [...]
”El que el Sant Pare ha dit a l’Àfrica es, senzillament, que tenim necessitat de canviar la nostra mirada sobre la sexualitat. I també que tenim necessitat de canviar la nostra mirada sobre la malaltia i sobre els malalts. Dues veritats evidents. Abans que cap altra reflexió sobre el dret del Papa a parlar, o sobre quines coses pot o no pot dir, o ha de dir o no, el que s’imposa recordar és, SOBRETOT, QUE EL QUE HA DIT EL PAPA ÉS VERITAT. És veritat per a l’Àfrica i és veritat per a nosaltres. [...]”
(Francisco Javier Martínez, arquebisbe, La Opinión de Granada, 14 maig 2009)
Un bisbe valent, sí senyor.
Benet XVI i els condons
Més sobre el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
