A favor de Benet XVI

Ara m'han passat aquest article de Bernard-Henry Lévy, de família jueva, que va publicar ahir mateix l'Avui, pres de The New York Times. L'han publicat un munt de diaris de tot el món però a Catalunya em penso que només l'Avui.

LA POSICIÓ DE L'ACTUAL PAPA DAVANT DEL NAZISME
En defensa de Benet XVI
Bernard-Henri Lévy / Filòsof i escriptor francès

Ja és hora de posar fi a tanta mala fe, prejudicis i desinformació entorn de Benet XVI. Tan bon punt va sortir elegit, ja van començar les acusacions de "conservadorisme", que els mitjans de comunicació han anat repetint en un bucle interminable, com si un papa pogués ser altra cosa que "conservador". S'han fet insinuacions exagerades, o fins i tot bromes pesades, sobre el "papa alemany", el "postnazi" amb sotana. A França, al programa satíric de televisió Les guignols de l'info li van posar el malnom d'Adolf II (perquè, com tots els nens i adolescents alemanys, es va afiliar a l'organització juvenil del règim).

EL QUE PASSA ÉS QUE S'HAN TERGIVERSAT els textos. Per exemple, en el cas del seu viatge a Auschwitz del 2006, es va dir que el Papa havia recordat els sis milions de polonesos morts sense esmentar que la meitat d'ells eren jueus. S'ha repetit, també fins a la sacietat, que havia parlat dels morts com si fossin víctimes d'una simple "banda de criminals". Aquesta mentida és d'allò més sorprenent si tenim en compte que, aquell mateix dia, Benet XVI va dir amb tota claredat que "els dirigents del III Reich van intentar aniquilar tot el poble jueu i esborrar-lo de la faç de la Terra".

PERÒ HA ESTAT AMB MOTIU DE LA SEVA última visita a la sinagoga de Roma, després de visitar les de Colònia i Nova York, que el cor de desinformadors del Papa ha arribat al límit. Encara no havia traspassat el Tíber que van anunciar, urbi et orbi, que no havia estat capaç de trobar les paraules adequades, que no havia fet els gestos apropiats, que no se n'havia acabat de sortir. Així doncs, com que l'esdeveniment és encara recent, deixeu-me puntualitzar unes quantes coses. Quan Benet XVI va inclinar el cap en silenci davant la corona de roses vermelles situada sota la placa commemorativa del martiri dels 1.021 jueus romans deportats, no feia sinó complir amb el seu deure, però la qüestió és que ho va fer. Quan Benet XVI va retre homenatge als "homes, dones i nens" capturats en compliment del projecte d'"extermini del poble de l'Aliança de Moisès", va dir una evidència, però la va dir. Quan Benet XVI va repetir la pregària recitada per Joan Pau I, fa una dècada, al Mur de les Lamentacions demanant "perdó" al poble jueu, durant molt de temps víctima de pogroms inspirats per una fúria antisemita d'arrel fonamentalment catòlica, va pronunciar exactament les mateixes paraules. Ja és hora de deixar de repetir com lloros que no està a l'alçada del seu predecessor.

DAVANT DE LA INSCRIPCIÓ que commemorava l'atemptat perpetrat el 1982 a Roma per extremistes palestins, Benet XVI va manifestar la seva voluntat d'"aprofundir" i "promoure" el "debat entre iguals" amb els jueus. Va declarar que el diàleg judeocatòlic iniciat arran del Vaticà II és ara "irrevocable". El podem acusar de moltes coses, però no de "congelar" el procés que va posar en marxa Joan XXIII.

I PEL QUE FA AL CAS DE PIUS XII? Si cal, tornaré a parlar del cas de Pius XII, que és molt complex. Tornaré a parlar sobretot del cas de Rolf Hochhuth, autor del famós llibre El vicari, del 1963, que narra la gènesi de la polèmica entorn dels "silencis de Pius XII". I tornaré a parlar sobretot del fet que aquest fervent justicier ha estat condemnat diverses vegades per haver negat l'Holocaust; que fa poc ha defensat David Irving i que, només fa cinc anys, en una entrevista al setmanari d'extrema dreta Die Junge Freiheit, va negar l'existència de les cambres de gas. De moment, però, m'agradaria recordar que, el 1937, quan el terrible Pius XII era encara el cardenal Pacelli, va ser coautor de l'encíclica Amb viva inquietud, que avui és encara un dels manifestos més ferms i eloqüents contra el nazisme.

DE MOMENT, EN HONOR A L'EXACTITUD històrica, hem d'assenyalar que Pius XII va obrir en secret els convents als cristians romans perseguits pels feixistes. El silenciós Pius XII també va pronunciar nombroses al·locucions radiofòniques, en especial les del Nadal del 1941 i del 1942. Després de la seva mort, aquests discursos es van fer mereixedors dels elogis de la dirigent israeliana Golda Meir, que coneixia el valor de la paraula i que no va tenir cap por a declarar: "Durant deu anys de terror nazi, mentre el nostre poble era víctima d'un martiri espantós, el Papa va alçar la veu per condemnar els botxins."

L'EIXORDADOR SILENCI QUE ES VA FER entorn de la Shoah es va escampar per gairebé tot el món i, tanmateix, n'atribuïm tota -o gairebé tota- la responsabilitat a un sobirà que no disposava de canons ni d'avions. Segons ens diuen la majoria d'historiadors, Pius XII va fer grans esforços per compartir les informacions que tenia al seu abast i, en efecte, va salvar moltes de les persones sobre les quals tenia una responsabilitat moral.

ÚLTIM RETOC A AFEGIR al gran llibre de la ximpleria contemporània: Pius o Benet, es pot ser papa i boc expiatori.

© 2009 Bernard-Henri Lévy
(The New York Times Syndicate)
Traducció: Lídia Fernàndez Torell

------