A veure, si una persona passa una mala temporada, té problemes a la feina o amb la família, està de mal humor o es troba malament, no és perquè vagi "mal follada". Per favor, no ho sexualitzem tot.
Segona, les que coneixem bé la gent de l'Opus potser algun cop n'hem vist alguna de més joveneta que, com després s'ha confirmat en algun cas, no eren felices i ho han sigut més un cop que ho han deixat córrer, s'han casat, s'han tret del damunt la preocupació d'estar en un lloc que no els pertocava i, en efecte, "han follat". Però aquesta constatació no converteix el fet de "follar" en la clau de tot plegat. Jo mateixa en sóc testimoni: vaig tenir moments bons i moments dolents dins l'Opus, sense "follar", i he tingut moments bons i dolents després de ser de l'Opus, "follant" amb certa regularitat (sempre amb el meu marit, no sigueu mal pensades).
I és curiós el que em passa moltes vegades quan escric aquí. Com que no escric per a gent de l'Opus sinó per a gent a qui li pugui interessar un testimoni de primera mà d'una que ha sigut de l'Opus Dei i ho va deixar córrer però no per això s'ha rebotat, escric defensant molt la gent de l'Obra, gairebé de manera aferrissada. De vegades rellegeixo posts antics publicats aquí i em dic: com vaig poder dir això? Com és que sóc tan bona dona i tan comprensiva amb l'Opus?
En canvi, quan em trobo les meves amigues de l'Opus cara a cara, sóc sempre molt crítica, em surt de primer l'estirabot, fins i tot de vegades sóc maleducada. Elles es pensen que estic molt ressentida, i no és veritat. És simplement que sempre els recordo que hi ha algunes coses (no essencials, sinó circumstancials, culturals) que han de canviar. Amb els homes de l'Opus que conec sóc més comprensiva. I llavors, com us deia, quan parlo amb gent crítica, gent antiopus (que no siguin de la secta antiopus, que aquests no els aguanto: són molt pitjors en tots els aspectes, també els aspectes més sectaris, que els de l'Opus, sens dubte) o gent que s'ho mira de lluny, llavors defenso "les meves amigues de l'Opus", com dic sempre, a capa i espasa. Defenso allò en què vaig creure durant tants anys i que en certa manera hi continuo creient, i fins i tot de vegades em veig a mi mateixa com una d'aquelles supernumeràries un pèl simples i acrítiques que ho aplaudeixen tot, sigui el que sigui, fins i tot els errors objectius, fins que no les avisen que allò no ho han de lloar. Bé, ara exagerava. I, en qualsevol cas, el que volia dir és que sé defensar l'Opus, i amb armes catòliques, apostòliques i romanes, quan les crítiques són "de fora del sistema".
Per tant, em passa això: que amb les amigues de l'Opus Dei sóc "molt antiopus" i amb les enemigues és com si fos de l'Opus. No sé si se m'entén, espero que sí. Crec que el que em guia en tot això són les ganes de defensar el que val la pena de l'Opus, que és molt (tot l'essencial de la idea) i de canviar el que no val la pena (que és poc i no és essencial, però de vegades es veu massa, crida molt l'atenció).
------
Mira, ara (19.03.2010), un mes i mig després d'haver escrit aquest post, surt aquesta notícia a la premsa:
Miguel Ángel Martín, l'alt càrrec socialista que va insultar greument la directora de TV3, Mònica Terribas, a través del Facebook, va posar ahir tots els seus càrrecs a disposició de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. A banda de conseller municipal i vicepresident del districte de Sant Martí, Martín és gerent de l'Institut Metropolità del Taxi (Imet), entitat de la qual Hereu és també el màxim responsable. Martín va enviar també ahir una carta de disculpa a la directora de TV3 en què reconeix haver comès «un greu error» i qualifica les seves expressions de «recriminables» i «fora de lloc».
El mateix dia que el Partit Popular i la Federació Catalana del Taxi se sumaven a la petició de «cessament immediat» de Martín reclamada dimecres per CiU, el gerent de l'Imet va enviar una carta de disculpa a la periodista i un correu electrònic a l'Ajuntament posant tots els seus càrrecs a disposició de l'alcalde, Jordi Hereu.
A banda de fer pública la disculpa, Martín, que assegura que està passant «el pitjor moment personal i professional» de la seva vida, va telefonar al matí a Terribas per demanar-li excuses de viva veu. «No he pogut parlar amb ella perquè estava reunida, però em van dir que em trucaria i encara no ho ha fet», va comentar el conseller municipal i gerent de l'Imet, qui no acaba d'entendre «com un comentari expressat en un mitjà com el Facebook ha pogut aixecar aquest enrenou».
Martín va qualificar la directora de TV3 de «mal follada» perquè no li va agradar el tracte que Terribas va donar al president de la Generalitat durant l'entrevista que li va fer dilluns.
Cal aclarir, per si algú no ho sap, que el marit de Mònica Terribas és discapacitat (això, evidentment, el tal Martín ho sabia). D'aquí que sigui tan terrible que algú (un regidor de Barcelona, a més!) l'hagi insultat d'aquesta manera.
De tota manera, la reacció unànime que hi ha hagut contra l'insult d'aquest desgraciat em dóna arguments per defensar el que deia al començament: atacar una persona, i encara més en la seva intimitat, no només no és un argument per a la crítica, sinó que retrata sobretot la misèria moral de qui ataca.
-----
