dimecres, 23 de juny del 2010

El cardenal Sistach, la premsa i el sexe

Llegeixo avui al Periódico:

El cardenal Sistach se suma als atacs a la web de Salut sobre sexe

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va penjar ahir a la web de la seva diòcesi un document aprovat dijous passat per la delegació diocesana de Pastoral Familiar en què es desqualifiquen els continguts de la web d'educació sexual per a joves de Salut i es carrega contra el Govern del tripartit per portar a terme «una obra socialment i educativament molt negativa».

El que és més sorprenent del cas és que les escomeses contra la pàgina arribin ara, cinc anys després que la web s'inaugurés. Les reflexions de la delegació de Pastoral Familiar, una entitat que depèn de l'arquebisbat, dirigida pel sacerdot Manel Claret i que té com a tasques a fer els cursos de preparació al matrimoni, acusen la Conselleria de Salut d'haver adoptat «un criteri pervers» a l'hora d'informar els joves. «En aquests temes, la simple informació ja és una opció ètica clara». I en aquesta web, continua el text, «en temes de sexualitat i embaràs, l'interessat o interessada té obertes totes les possibilitats, qualsevol decisió que prengui és bona. Només es tracta d'informar». Mera exposició que li sembla inacceptable a l'arquebisbat, ja que «hi ha comportaments positius i negatius, cosa que vol dir que són èticament bons o dolents». Més endavant deplora que el cos «sigui una caixa de ressonància per aconseguir el màxim plaer», entra en el rebuig a l'avortament i lamenta que la Generalitat «destrueixi l'obra educativa de les famílies i les escoles». El cardenal Sistach va declinar ahir pronunciar-se sobre la nota.

El periodista que ha escrit aquesta nota ha de tenir una mica de mala idea per no adonar-se de tres coses, a propòsit de la frase que he senyalat en negreta:

1. Si l’arquebisbat de Barcelona no ha dit res fins ara ha sigut segurament perquè fins ara poca gent coneixia l’existència d’aquesta web. Ha estat ara, aquests dies, quan un senyor impresentable de Madrid ha insultat la consellera Geli per aquest motiu (insults del tot rebutjables: es pot discrepar sense insultar, senyor). Ha estat ara quan molta gent ha descobert que la web esmentada i els seus continguts són clarament rebutjables des del punt de vista no sols cristià sinó fins i tot de qualsevol família normal i corrent, tret de les que creuen que la sexualitat desfermada és psicològicament i educativament i des de tots els punts de vista el mateix que saber i practicar molts exercicis de matemàtiques. Ha estat ara, doncs, quan tenia tot el sentit que l'arquebisbat de Barcelona, si tenia alguna cosa a dir sobre el tema, ho fes.

2. Encara que l’arquebisbat de Barcelona hagués conegut abans aquesta web, ha fet molt bé de no pronunciar-se fins ara, precisament per no fer-li propaganda. De vegades sembla que siguin els mateixos autors dels continguts pels quals algú, al final, protesta, els que promoguin la protesta, justament per aconseguir que molta gent conegui el seu producte. O sigui, no es pot descartar que el famós senyor de Madrid hagi actuat perquè algú altre que volia donar a conèixer la famosa web li ha enviat l'enllaç sabent que provocaria la seva reacció furibunda.

3. Hi ha periodistes que aprofiten totes les oportunitats per fer rebombori sobre els temes que els interessen, tant si vénen a tomb com si no. Aquest periodista descobreix ara que la doctrina cristiana no veu bé aquesta manera d’enfocar la sexualitat? Si ja sabia que el cristianisme té aquesta doctrina (i ho hauria de saber, perquè està publicat en molts llocs oficials de l'Església), per què s’escandalitza com si ho hagués descobert avui? I sobretot, per què s’escandalitza igualment quan la crítica és insultant i rebutjable (la d’aquell senyor de Madrid) i quan la crítica és raonable i simplement expositiva? Per què posa les dues protestes en paral·lel, com si fossin “un mateix moviment de protesta”? Ja no es pot criticar la conselleria ni tan sols educadament, senyor periodista, pel fet que un senyor de Madrid ho hagi fet barroerament?

Un bravo al cardenal Sistach, a mossèn Claret i a tot el seu equip per la valentia demostrada, perquè segur que ja s’esperaven que podia passar tot això.

I bona revetlla de Sant Joan a tothom.
------