El català predominarà en la visita de Benet XVI
Serà la llengua vehicular en la consagració de la Sagrada Família, retransmesa a tot el món
També serà la llengua principal en la visita a l'obra Nen Déu
La visita del sant pare a Barcelona tindrà el català com a llengua vehicular. El català és la llengua que guiarà la missa de la consagració de la Sagrada Família, l'acte més important de la seva visita, que veuran milions de persones de tot el món per televisió. També és la llengua en què es faran la majoria de pregàries, en què estaran escrites les dues lectures (la primera, Lectura del llibre de Nehemies, i la segona, Lectura de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint) i en què es cantaran la majoria de cançons, entre les quals, el Virolai, i Crec en un Déu, la cançó popular de Mossèn Romeu. No obstant això –en aquest acte de la Sagrada Família la litúrgia mana–, es faran moltes parts en llatí, entre els quals, algunes oracions, com ara la de la dedicació i l'eucaristia. Tot i que no està confirmat, se suposa que també serà en llatí l' homilia del Sant Pare. El castellà, això sí, és la llengua que es farà servir per llegir l'Evangeli. El català també és la llengua principal que el papa farà servir durant la visita privada a l'obra Nen Déu, en què, entre altres coses, resarà el parenostre. (Mireia Rourera, Avui, 29 d’octubre de 2010)
Espero que tots i totes els que durant setmanes han estat dient i repetint que la visita del papa a Barcelona el proper dia 7 seria una manifestació d’espanyolisme ranci “perquè estava controlada per la Conferència Episcopal Espanyola i pel Vaticà, dominats per l’Opus” ara facin alguna de les següents coses:
1. Admetre que s’havien equivocat o que s’ho havien inventat tot.
2. Admetre que l’Opus no té tant poder.
3. Admetre que alguna cosa està canviant en la visió del Vaticà, o dels bisbes espanyols, o de l’Opus, o de tots plegats sobre el fet català.
4. Admetre que els bisbes catalans (entre els quals n’hi ha almenys un de l’Opus, per cert) han marcat un gol al Vaticà, a la Conferència Episcopal, a l'Opus o a tothom al mateix temps.
Però em temo que ningú ni farà res d'això, perquè com ja vaig explicar, l'Opus és un "bon culpable" de qualsevol pecat que se li vulgui atribuir i sempre "queda bé" tirar-li pedres (tothom ho accepta com a cosa normal), sigui amb raó o sigui (com en aquest cas, jo diria) sense.
És clar que si l'Opus s'esforcés una mica més en la seva catalanitat a Catalunya (o en la seva no espanyolitat, millor dit) els ho posaria més difícil.
------
