Sí, ja deia que em semblava que havia estat un error. I no passa res, que Escrivá s'equivoqués una vegada o dues, no? O més i tot. El que no entenc és aquesta mania de defensar tot, absolutament tot el que va fer, com si en tot moment Escrivá fos la perfecció absoluta. No, dona, no, que era un tipus normal. Tenia defectes, i no passa res perquè els tingués.
Allò del marquesat em sembla un error, però a continuació dic que segur que ho va fer de bona fe i sens dubte sense buscar el propi profit ni la pròpia glòria. El que ell volia era, efectivament, compensar el seu germà petit, que heretaria el títol a la mort d'ell. La família Escrivá devia ser bastant monàrquica i tenia en molta consideració els títols nobiliaris. Com altres tenen en molta consideració sortir a la premsa, guanyar premis literaris o que parlin de tu "encara que sigui malament". No són aspiracions dolentes, són indiferents.
Per mi, l'error era que Escrivá no tenia dret a fer-ho posant en perill el bon nom de l'Opus Dei i del seu fundador, que era ell, i ho va fer. Jo crec que no va fer les consultes adequades, es va limitar a preguntar-ho a gent que mai no s'atreviria a dir-li que no, a gent que valorava com ell les coses (potser perquè eren també monàrquics com ell) o a gent que en general si haguessin tingut l'oportunitat d'arreplegar un títol, també ho haurien fet. L'argumentació que es dóna a les biografies per mi fa curt i penses: quina llàstima. Per exemple, podria haver-ho preguntat a Pau VI (si l'hagués rebut, que em penso que en aquella època no el rebia) i estic segura que el papa li hauria dit que millor que no ho fes.
En fi, ja dic que en qualsevol cas un error és un error i no passa res. No n'hi ha gaires més, d'errors d'Escrivá d'aquesta categoria. I com que "aquesta categoria" no és gaire cosa, ja es veu que per a mi Escrivá no tenia gaires errors. Però en tenia, eh?, gent de l'Opus, no sigueu més papistes que el papa.
I ara, un cop dits els pecats principals de l'Opus, a partir dels pròxims posts ja seré més l'apologeta que havia promès. Gent de l'Opus, no us espanteu, que vaig de bona fe.
------
