Des de fa uns quants anys és moda (disculpeu-me l'expressió) que tota mena d’ONGs i entitats religioses i laiques instal·lin al Raval els seus locals i mirin d’ajudar en el que poden la gent que hi malviu, molts cops amuntegats en pisos, gent pobra que hi és de sempre o immigrants acabats d’arribar. El problema del Raval, abans barri xino, fa molts i molts anys que dura, potser segles. El fet és que de totes aquestes ajudes no cal dir que no en sobra cap, jo mateixa hi he fet de voluntària en diferents etapes de la vida i sempre hi falten mans. De manera que tota aquesta moda, benvinguda.
Ara, us volia explicar que l’Opus (sí, l’Opus, el famós Opus Dei suposadament elitista i tota la pesca) fa gairebé quaranta anys que treballa al Raval. Quan l’Opus, a mitjans dels anys 60, havia crescut una mica a Barcelona i potser ja no es parlava de secretismes però es trobava a faltar la seva presència institucional catòlica fora dels seus centres propis, com una entitat eclesial més, amb el seu aparador públic de serveis religiosos, va demanar al bisbe Gregorio Modrego Casaus una església o capella on poder fer també la seva tasca pastoral oberta a tothom. I l’arquebisbe Modrego-Casaus va oferir a l'Opus Dei la capella de l’antiga Casa de la Caritat, molt atrotinada en aquell moment (de fet, gairebé ruïnosa) que havia estat cedida de feia poc per la Diputació a l'Arquebisbat en unes condicions molt dolentes. Un regal enverinat, va ser allò.
En poc temps, però, l’església de Montalegre es va convertir en un referent principal al barri, i encara ho és. D’allà ha sorgit també la famosa fundació Raval Solidari. Hi han passat rectors que tothom coneix perquè hi van deixar petjada fonda, com els mossens Benet Badrinas, Francesc Mas, Emili Roure... El pedagog Josep Masabeu va escriure fa poc temps una història (aquí en teniu un extracte) sobre el primer centenari de la capella, i hi destacava el paper de l’Opus Dei en els darrers anys. És clar que ell mateix hi està molt vinculat... Però crida l’atenció el fet que aquests gairebé quatre decennis d’involucració activa de l’Opus en un dels barris més problemàtics d’Europa passi gairebé inadvertida per a la gent que parla de l’Opus a nivell mediàtic, que només es fixen en tal escola elitista que fa anar els nens amb corbata o en l’IESE de Pedralbes.
No deu ser que qui parla d’èlits i no veu els fruits globals és que té una lleganya a l’ull, potser perquè ell mateix forma part de l’èlit, i per això no veu la resta?
------
