Benet XVI i els condons - 1
Benet XVI i els condons - 3
El papa no pot aprovar els condons
El papa no pot aprovar els condons perquè no pot aprovar "la cultura dels condons" que hi ha al darrere. El papa sap que només que digués que "en tal cas el condó seria potser una mesura sanitària adequada" immediatament aquella declaració matisada es convertiria en aquest titular: "El papa aprova finalment els condons". Això ho podria dir el papa dins d'un paràgraf llarguíssim i molt mesurat i matisat que parlés d'alguns casos molt especials en què ja s'ha provat tot i l'interessat (una persona infectada amb determinada malaltia de transmissió sexual, o promíscua compulsiva, o que es dedica directament a la prostitució) no està disposat a col·laborar amb la salut pública i a ser bona persona i no es pot impedir que es comporti de manera irresponsable; o en casos de violació tècnica, és a dir, una dona de la qual abusa de fet un company sexual passavolant o fins i tot un marit promiscu probablement infectat, però la víctima no s'atreveix encara a denunciar-ho. És exactament això el que els ha passat a alguns bisbes i capellans quan han intentat explicar de manera detallada quina era exactament la posició de l'Església respecte a les gomes: que s'han trobat amb el titular esmentat.
I és per aquest mateix motiu que s'equivoquen, em penso, alguns altres capellans i monges quan parlen d'aquest tema a la gent de la premsa sensacionalista i els diuen que "en determinats casos...": per molt que matisin, el titular és sempre el mateix: "Mossèn Tal o la germana Qual aproven els preservatius". És veritat que si tens prou confiança amb un o amb una periodista, potser pots intentar explicar-li els detalls de la qüestió, però fins i tot en el cas que aquell periodista reculli bé la declaració i els matisos, automàticament ho reproduirà una agència o un altre periodista que hi posarà només el titular: "Tal personatge catòlic aprova els condons".
En fi, que els catòlics en aquest punt ho tenim difícil. En bona part és perquè la gent està molt sexualitzada però alhora tenen problemes de consciència i res els agradaria tant, per quedar descansats, com sentir que el papa beneeix el seu comportament tan "divertit", o tan "responsable" o tan "natural" i "humà" pel que fa al sexe. I com que el papa no el beneeix, s'emprenyen. Exigeixen llavors que almenys el papa no jutgi desfavorablement la seva conducta, ja que "jutjar desfavorablement", en els titulars de la premsa, es converteix en "el papa condemna", i això no li agrada a ningú. I com que el papa sí que ho jutja desfavorablement, llavors s'empipen encara més: "Que el papa no es fiqui allà on no el demanen! Que es preocupi dels seus capellans pederastes i ens deixi en pau als altres! Que no interfereixi en qüestions sanitàries!"...
I els més extremats fins i tot acusen el papa d'"assassí"! (diuen cínicament que el papa serà culpable de la gent que folli sense preservatiu i quedi infectada de sida). O sigui, primer deformen el missatge de l'Església ("L'Església condemna el preservatiu" i prou, sense matisos), i després fan responsable d'aquesta deformació la mateixa víctima de la deformació, que és el papa.
Dit de passada: fan gràcia aquests clams esverats demanant al papa la benedicció dels condons. Que obliga algú, l'Església, a no posar-se el condó? No diem sempre que l'Església va de baixa, que ningú no li fa cas, que els joves se'n desmarquen? Llavors, com és que ens interessa tant que l'Església digui això o allò? De vegades se sent: "És que a l'Àfrica o a Sud-amèrica el papa té molt predicament". No hi ha una mica de racisme, en aquesta afirmació, com un aire de superioritat occidental?
En resum, que hi ha moltes contradiccions en aquest punt, i molt cinisme. El que volem és fer el que ens dóna la gana i que tothom ens aplaudeixi, fins i tot en el cas que tots plegats ens en anem al precipici. "Quina falta de solidaritat, l'Església, que no ve amb nosaltres a estimbar-se!" És això, en el fons.
El papa i l'Església sempre han dit el mateix: cal abstenir-se de sexe si no és en un context de compromís mutu, estable i únic. I si no t'agrada fes el que vulguis, però no pretenguis canviar el que pensa l'Església i continuar considerant-te catòlic. L'Església diu que el sexe és bo, però només amb la teva parella i en un context de compromís. O sigui, tampoc s'hi val a canviar de parella; si amb la que vas triar i et vas comprometre per sempre ara no funciona, mala sort, per a tu s'ha acabat el joc. "En la salut i la malaltia... i fins que la mort ens separi".
"I el condó?????", criden i clamen insistentment. "El condó, diu l'Església, no és el meu problema, no forma part del meu missatge. El meu missatge és: 'Sigueu bona gent, sigueu castos, sigueu fidels, no sigueu irresponsables'." I afegeix l'Església que la cultura del condó no afavoreix gens el context de la fidelitat i de la responsabilitat, sinó que hi va en contra, perquè elimina el missatge principal i fa que la gent arribi a la conclusió que amb condó tot és bo i tot és sa i tot és natural. En la cultura del condó, explica l'Església i té raó, molta gent es pensa que la promiscuïtat sexual "ja no és tan perillosa com abans, ja no hi ha el perill de la sida i els embarassos no desitjats i tots aquests mals rotllos; per tant, som-hi, amb condó estarem segures". Ja us ho trobareu, els diu l'Església. I no pot dir res més que el que els repeteix: sigueu bona gent i espereu a trobar la parella de la vostra vida, i després sigueu fidels.
Perquè s'entengui millor, ho explico amb un exemple. És com si l'Església digués: "No fumeu". I en canvi, els governs occidentals i altres, empesos per interessos empresarials i utilitzant arguments paracientífics presumptament asèptics, diguessin: "Si fumes, fuma amb boquilla". Llavors l'Església diu: "Aquest missatge de fumar amb boquilla, a curt termini, fomenta que la gent fumi més i que fumi més gent, perquè transmet el missatge que fumar no és tan perillós". Els governs diuen: "Ui, l'Església va contra les boquilles, si algú ara fuma sense boquilla i agafa càncer l'Església en serà còmplice".
Un altre exemple. Us imagineu que els governs no arreglessin les carreteres, no posessin senyals de trànsit, no establissin limitacions de velocitat... i que en canvi la seva única preocupació fos que la gent anés amb el cinturó de seguretat cordat? Oi que diríem que són poc conseqüents? Evidentment, el cinturó evitaria algunes morts, però tot plegat seria un desori de ca l'ample, hi hauria milers i milers d'accidents, de ferits i de morts.
Doncs això del condó és igual: és com si només l'Església digués "No correu amb el cotxe" (que ho diu, per cert, ara fa poc va recordar que era pecat saltar-se els límits de velocitat).
L'Església diu: "No folleu si no és amb la vostra parella de sempre!". Els governs diuen: "Si folleu, poseu-vos un preservatiu!". I els governs ataquen l'Església per dir el que diu!
Tot això és tan clar que gairebé fa vergonya haver d'explicar-ho.
Benet XVI i els condons - 1
Benet XVI i els condons - 3
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
