Benet XVI i els condons - 1
Benet XVI i els condons - 2
La cultura del preservatiu
La "cultura del condó" és, doncs, una cultura malvada, capaç de fer aquesta mena de manipulacions en l'opinió pública, i causa grans mals a la societat, en pervertir el sexe. Els governs que segueixen aquesta cultura i no fan cas de les crides de l'Església i altres persones assenyades a ser castos i a ser fidels a la pròpia parella (titllen aquestes crides d'utòpiques, com si no fos igualment utòpic fer crides contra la brutícia, contra el tabac, contra l'alcohol, contra el crim organitzat, contra els robatoris o contra la corrupció), els governs que es burlen de l'Església perquè diu les coses pel seu nom i perquè denuncia la "cultura del condó" són governs mentiders i corruptors de menors.
I per això ens trobem que com més informada està la societat, cada vegada fan falta més condons, la gent folla pels descosits. Esclar, perquè les relacions sexuals irresponsables, en la cultura del condó, es multipliquen exponencialment i baixen a edats cada cop més joves.
I és curiós, ara que tant es parla (els darrers anys) de corruptors sexuals eclesiàstics (i ben fet que es fa de parlar-ne: era i és un escàndol), al mateix temps els governs de gairebé tot el món (hi ha excepcions) fomenten el sexe irresponsable a tort i a dret, dient només a les nenes i als nens, a les adultes i als adults que es posin el condó "abans de fer-ho". Diuen: jo no puc evitar que ho facin. El missatge, llavors, és clar: "Mentre ho feu amb condó, no passa res: és bonic, no pareu, endavaaaaant amb l'amooooor".
I augmenten les MTS, els embarassos de nenes, les píndoles del dia després, els avortaments... Tot això és resultat de la cultura del condó, o almenys la cultura del condó contribueix a accelerar-ho. Perquè a mesura que hi ha més relacions sexuals irresponsables, encara que en un percentatge alt la gent es posi el condó, creixen les possibilitats de contagi i d'embaràs. És pura estadística.
Mentrestant, és clar, unes quantes fàbriques de condons, de píndoles i d'altres productes similars anomenats "sanitaris", van fent el seu agost. I segurament financen campanyes electorals.
No parlo de cap polític concret, ni d'un partit ni d'un altre. Em penso que no n'hi ha cap, dels que tenen representació parlamentària a Europa i a Amèrica del Nord (als països occidentals) que no participin de manera absolutament convençuda, festiva i irresponsable de la cultura del condó.
Però mira, passarà el temps i la civilització de demà, n'estic convençuda, donarà la raó a l'Església d'avui en aquest punt. Aquests tristos episodis d'ara, en que l'Església pateix atacs injustos per aquest motiu, taparan errors de l'Església d'altres èpoques, també d'èpoques potser no tan allunyades (hi va haver molt de bonisme irresponsable a l'Església dels anys 50-70: no es va vigilar prou ni l'exposició clara de la doctrina ni el nivell humà i espiritual dels pastors, i això és el que s'ha recollit després).
Estic ben segura que en aquest punt, des de la Humanae Vitae de Pau VI, l'Església ha pres el camí correcte. Que la societat capitalista i hedonista actual no ho reconegui... no és problema de l'Església.
En aquest tema, ni l'Església ni el papa s'han equivocat. Benet XVI no ha demanat perdó per les seves declaracions sobre la cultura del condó, ni ho farà. Aquí sí que és de "bona filla" defensar el papa i posar-se al seu costat. No és com allò de Ratisbona.
Per cert, el que va dir el papa el 17 de març d'aquest any, a l'avió que el duia al Camerun, va ser exactament això que segueix (s'ha publicat en molt pocs llocs tot sencer). Un periodista li pregunta: "Entre els molts mals que afligeixen l'Àfrica, hi ha particularment la difusió de la sida. La postura de l'Església catòlica sobre la manera de lluitar-hi és considerada sovint no realista ni eficaç. Vostè afrontarà aquest tema durant el viatge?"
La resposta del papa va ser: "Jo diria el contrari: penso que la realitat més eficient, més present en el front de la lluita contra la sida és precisament l'Església catòlica, amb els seus moviments, amb les seves diverses realitats. Diria que no es pot superar el problema de la sida només amb eslògans publicitaris. Si no hi ha l'ànima, si no s'ajuda els africans, no es pot solucionar aquest flagell només distribuint profilàctics: al contrari, existeix el risc d'augmentar el problema. La solució es pot trobar només en una doble línia: primera, una humanització de la sexualitat, és a dir, una renovació espiritual i humana que comporti una nova manera de relacionar-se l'un amb l'altra. I segona, una vertadera amistat també i sobretot vers les persones que pateixen, estar disponibles fins i tot amb sacrificis, amb renúncies personals, per fer costat als que pateixen. Aquests són els factors que ajuden i que porten a progressos visibles. Per tant, diria, aquesta doble força nostra de renovar l'home interiorment, de donar-li força espiritual i humana perquè es comporti justament vers el propi cos i vers el proïsme, i aquesta capacitat de patir amb els que pateixen, de quedar-s'hi al costat en els moments de prova. Em sembla que aquesta és la resposta correcta, i que l'Església la dóna i ofereix així una contribució grandíssima i important. Donem les gràcies a tothom que hi col·labora."
Per fer aquesta reflexió, hi ha governs occidentals suposadament democràtics que han declarat una mena de fàtua contra el papa de Roma. Déu n'hi do, i mai més ben dit.
Benet XVI i els condons - 1
Benet XVI i els condons - 2
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
