dimarts, 30 de març del 2010

I la definitiva

La corresponsal del diari El Mundo a Roma entrevistava l’altre dia el periodista nord-americà John Allen, l’autor d’Opus Dei: An Objective Look Behind the Myths and Reality of the Most Controversial Force in the Catholic Church, Nova York, ed. Doubleday, 2005. Ja vaig parlar d’aquest llibre fa temps. Em sembla l’anàlisi, per a mi, més completa i rigorosa (crítica, però substancialment comprensiva) que s’ha publicat fins ara sobre l’Opus.

Doncs ara, el que diu Allen sobre el cas dels clergues pederastes i sobre la implicació d’altes esferes de l’Església, i fins i tot del Vaticà, em sembla difícilment superable, per la rigorositat i l’objectivitat.

És legítim que s’investigui el passat del Papa

Diuen que amb l’excepció potser del règim de Corea del Nord no hi ha cap estructura tan hermètica i impenetrable com el Vaticà. Però John Allen ha aconseguit ficar-se al bell mig de la Santa Seu i observar-la molt de prop. Aquest nord-americà de 45 anys que viu entre Roma i Denver està considerat el més prestigiós i encertat de tots els vaticanistes. Escriu per al National Catholic Reporter, un diari catòlic dels Estats Units, i és comentarista religiós de la cadena CNN. A més ha escrit uns quants llibres, sempre sobre temes relacionats amb l’Església catòlica, inclosa una biografia de Benet XVI.

–Què opina de les investigacions periodístiques sobre el passat de Benet XVI?
–Crec que són investigacions absolutament legítimes. És normal que surtin preguntes sobre els seus 30 anys de carrera, que es revisin casos que potser no va gestionar bé. Però crec que tot això s’ha de fer tenint en compte que, com a Papa, Ratzinger ha fet passos molt importants en matèria d’abusos sexuals. Aquest és el Papa que ha engegat la política de tolerància zero contra els pederastes, el que ha actuat disciplinàriament contra Marcial Maciel (el fundador dels Legionaris de Crist acusat de nombrosos casos de pederàstia), el que per primera vegada s’ha reunit amb víctimes d’abusos sexuals comesos per sacerdots, etc.

–El Vaticà assegura que les acusacions contra Benet XVI són fruit d’un complot contra l’Església. Comparteix la teoria?
–No, de cap manera. Que en els mitjans de comunicació hi hagi algunes persones a les quals potser no els agradi el Papa ni l’Església catòlica és segur. Però un complot no. A més, l’Església als Estats Units ja va advertir fa una dècada, durant la nostra crisi pels abusos sexuals de sacerdots, que culpant els mitjans no es resol res. El que vol la gent és sentir com l’Església es responsabilitza del que ha fet malament. Francament, crec que la gent estaria més disposada a escoltar del Vaticà totes les coses positives que el Papa ha fet en aquest terreny si també admeten que hi ha hagut ocasions en què no han portat bé aquest afer.

–Si vostè fos el cap de premsa de la Santa Seu, què faria per tallar la crisi?
–Si jo fos portaveu del Papa sortiria dient que potser hi va haver ocasions, fa 20 anys, en què el cardenal Ratzinger no va gestionar aquesta mena d’afers tal com els gestionaria avui, que ningú no ho lamenta més que ell mateix i que si fem un cop d’ull al que ha fet com a Papa és obvi que es pren aquest problema molt sèriament. Jo crec que això és el que la gent vol sentir. El que no vol és escoltar de manera insistent que el Papa no sabia res i que atrevir-se simplement a fer-li aquestes preguntes suposa atacar-lo.

–Creu que seguiran sorgint casos, i més greus que els que ja han sortit, que suggereixin que Benet XVI va actuar de manera negligent davant alguns capellans pederastes?
–És ben possible. El que el Vaticà hauria de fer en aquesta línia és posar a treballar un equip d’investigadors que analitzi tot el passat del Papa per descobrir si en els anys que va ser arquebisbe de Munic o prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe hi va haver casos que no es van portar de manera adequada. I hauria de ser el Vaticà mateix qui fes públic el resultat d’aquesta investigació. Perquè, si no ho fan, el que passarà és que tot això acabarà igualment sortint a la llum, però a poc a poc i enmig d’un gran escàndol. Sens dubte, seria molt millor per a la Santa Seu que fos ella mateixa qui informés de tot el que hi pugui haver, i de seguida.

–Estem, una vegada més, davant un problema de comunicació?
–Sí, correcte, és això exactament el que passa. Però el que és terrible és que el Vaticà té moltes coses positives per explicar sobre com aquest Papa ha fet front a la crisi dels abusos sexuals i com ha fet molt més que els seus predecessors. Però mentre el Vaticà continuï sense admetre que es van cometre errors ningú no escoltarà aquestes coses positives que s’han d’explicar sobre Benet XVI.

–I, sincerament, creu que el Vaticà ho farà?
–No, no ho crec. Però l’esperança no es perd mai.

–I si és així, tot això com acabarà?
–No acabarà. Benet XVI ha estat 30 anys amb càrrecs importants a l’Església catòlica, de manera que hi ha una quantitat enorme de material per investigar. La crisi seguirà de manera quasi indefinida.

–Com afectarà tot això a la imatge de l’Església?
–Quedaria molt malmesa.

(Irene Hdez. Velasco, corresponsal de El Mundo a Roma, 28 de març del 2010)


Malauradament, els fets que anem sabent i les excuses que sentim cada dia no fan més que confirmar el que diu Allen al final de l’entrevista.

Amb això deixo córrer aquest tema, excepte que surti alguna cosa realment interessant i nova, perquè ja n’estic tipa. Em sembla que la crisi s’està gestionant amb els peus, molt malament, com diu Allen. I llavors, la veritat, tampoc tinc ganes de ficar el dit a la nafra i de donar ales als que voldrien que tota aquesta història fos el desencadenant de la fi de l’Església-jerarquia. No sé com, però no ho serà. Hem de recordar les èpoques en que els cardenals de Roma estaven tacats de sang, de sexe i de tota mena de pecats (Alexandre VI i companyia). L'Església va sobreviure. Els que es pensen que això és el final obliden una cosa fonamental: l’Església no la fan santa els catòlics, ni els capellans, ni els bisbes, ni tan sols els papes, sinó l’Esperit que la vivifica malgrat nosaltres mateixos. Ens en sortirem, però ara val més, crec, callar.

Com va dir Josepmaria Escrivá i, anys després, la mare Teresa de Calcuta, “si no pots alabar, calla”. Això no vol dir que no s’hagi de fer crítica quan convé fer-la. Aquí mateix ja l’hem feta. Però una vegada feta i un cop dit tot, seré bona minyona i seguiré el consell dels dos sants.
----------
Opus Dei i capellans pederastes
Abusos sexuals i avortaments
Els abusos sexuals dels capellans són pel celibat?
A tot arreu hi ha fang quan plou
Més sobre celibat i pederàstia
El Vaticà i els capellans pedòfils
El celibat no causa la pedofília
Tothom s'exclama, jo també
Un editorial ponderat
Una altra opinió ponderada
I una tercera
Parla el papa
Composició de conjunt - 1
Composició de conjunt - 2

-----