Són exemples, doncs, que només pretenen posar de manifest, i ja sé que em faig pesada, que hi ha hagut a tot arreu molta ingenuïtat i molt de “bonisme” durant molts anys, i en molts àmbits no s’han pres fins fa poc mesures serioses per evitar o almenys per tallar de soca-rel determinats comportaments.
Un pare va deixar embarassades les dues filles 19 vegades
Les autoritats britàniques han demanat disculpes a les dues dones a les quals el seu progenitor va violar durant 35 anys
Londres. (Europa Press). 11/03/2010. - Les autoritats britàniques han demanat aquest dimecres disculpes a dues dones a les quals el seu pare va deixar embarassades un total de 19 vegades durant 35 anys, després que l'individu, resident a Sheffield, fos condemnat el 2008 a cadena perpètua acusat de 25 càrrecs de violació.
L'informe realitzat per les autoritats de Sheffield i Lincolnshire i divulgat durant una revisió del cas assenyala que la família es va posar en contacte amb 28 agències i més d'un centenar de funcionaris, ha informat el diari Daily Mail.
En concret, les crítiques es dirigeixen contra els serveis socials i la policia d'ambdues localitats. La directora dels serveis socials de Sheffield, Sue Fiennes, ha reconegut que "hi va haver oportunitats que es van perdre, tant individualment com col·lectivament". "Les investigacions notificades haurien d'haver derivat en el trasllat de les nenes a un lloc segur, però no es va fer així", ha indicat. "Volem demanar perdó a la família de cor per aquest cas. És ben clar que vam fallar a aquesta família", ha assenyalat.
De cara al futur, l'agència es compromet a "treballar sense descans per minimitzar els riscos que ocorri una altra vegada" un cas similar. Fiennes va recalcar que han "après" la lliçó.
Per la seva banda, el portaveu de la Junta de Protecció de Menors de Lincolnshire, Chris Cook, també s'ha dirigit a les víctimes per demanar-los perdó "sincerament". "Hauríem d'haver-vos protegit", va afirmar.
Dels 19 embarassos registrats, nou van arribar a terme, mentre que dos dels bebès van morir el mateix dia en què van néixer. La sentència va concloure que el pare, que tenia 56 anys en el moment de la resolució judicial, va començar els abusos contra les filles en l'etapa de la preadolescència -vuit i deu anys- i les pegava si es negaven a sotmetre's a les seves demandes.
L'acusat va arribar a traslladar la seva família fins a 67 vegades per "mantenir el secret", segons Cook. "Quan l'assumpte va ser revelat per les víctimes, vam actuar amb rapidesa", va apuntar.
I una altra, de les moltes notícies que estan sortint aquestes setmanes:
Els abusos sàdics en una escola d'elit commocionen Alemanya
El 14 d'abril, el col·legi d'elit d'Odenwald (al sud de Frankfurt, a Alemanya), una institució històrica vinculada a la Unesco, farà 100 anys. L'aniversari ja no serà el mateix. 40 exalumnes han acusat nou professors d'abusos sexuals, pràctiques sàdiques i humiliacions entre els anys seixanta i noranta.
Fa un mes, el col·legi d'Odenwald va ser la primera institució laica alemanya a veure's involucrada en l'escàndol d'abusos sexuals i agressions en els centres educatius. Després de la publicació el passat mes de gener dels primers casos, ocorreguts en el col·legi jesuïta Canisius de Berlín, cada setmana han anat apareixent noves informacions.
L'actual directora, Margarita Kaufmann, s'ha compromès a destapar tots els abusos. Aquesta setmana, el diari Frankfurter Rundschau ha publicat un primer balanç de la seva activitat. En total, 40 estudiants acusen a nou professors d'abusos sexuals i practiques sàdiques. Dos testimonis van relatar casos que poden haver ocorregut els anys noranta. Precisament aquests testimonis, segons va dir la directora, van informar sobre "rituals horribles" com, per exemple, cremar o llançar aigua bullint sobre els genitals. També van parlar d'estudiants obligats a sotmetre's a penetracions amb plàtans. En alguns casos, els abusadores haurien estat estudiants majors que violaven en grup companys més joves mentre un professor observava l'escena. Kaufmann va recordar, no obstant això, que els relats no han estat comprovats encara, i que els casos han prescrit. Així mateix, la directora va recordar que la xifra dels casos que encara queden per descobrir podria ser "molt alta".
El Ministeri d'Educació de Hesse va saber el 1998 el que estava ocorrent al col·legi i les acusacions contra l'exdirector Gerold Becker, que va manar a l'institut fins al 1985. Becker és un dels principals sospitosos en els casos de pederàstia i, malgrat que el govern regional coneixia aquestes acusacions, el va mantenir com a assessor del Ministeri d'Educació fins a 1999, segons el Frankfurter Rundschau.
Les informacions sobre casos esborronadors comesos en una institució tan prestigiosa han commocionat el país. L'escola d'Odenwald és laica, mixta i d'elit. Va ser fundada el 1910 per Paul i Edith Geheb, un matrimoni de pedagogs jueus, i alberga alumnes de 14 a 18 anys. Hi van estudiar, entre altres, el francès Daniel Cohn Bendit, líder del moviment estudiantil del 68 a França i actual cap dels Verds al Parlament Europeu; Klaus Gysi, pare de l'exministre d'Alemanya Oriental Gregor Gysi; la directora de cinema Sandra Nettelbeck, i escriptors com Jakob Arjouni i Amelie Fried.
(Laura Lucchini, El País, 9 d'abril del 2010)
I encara una altra:
Els Boy Scouts, multats per abusos sexuals comesos fa més de 20 anys
L'organització també ha d'indemnitzar amb 1,4 milions una de les 17 víctimes
EFE, WASHINGTON, 23 APR 2010
L'organització Boy Scouts of America ha estat condemnada a pagar una multa de 18,5 milions de dòlars per haver actuat de manera negligent després de denunciar-se abusos sexuals comesos per un dels seus dirigents fa dues dècades.
Segons fonts judicials, aquesta multa se sumarà a una indemnització d'1,4 milions de dòlars que el jurat va ordenar pagar a Kerry Lewis, de 38 anys, que va dir haver estat una de les víctimes dels abusos. Els Scouts van negar durant el judici les al·legacions de negligència i van explicar que usaven una sèrie d'arxius privats per mantenir els pederastes allunyats de les seves files.
Els advocats de Lewis, no obstant, van sostenir que l'organització va actuar de forma imprudent al permetre que Timur Dykes, antic assistent de l'entitat, continués associat al grup després de confessar-li a un bisbe de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (mormons) que va abusar de 17 boy scouts el 1983.
Els lletrats de la víctima van argumentar que aquests arxius, en lloc d'usar-se per prevenir aquests casos, es van mantenir sota secret. Dykes va ser condemnat a presó en tres ocasions per delictes d'abusos sexuals a joves.
I una més:
Un capellà, un nen i un recepcionista
Francesc Escribano
La cosa va anar de la manera següent: un sacerdot acompanyat d’un nen de 8 anys entra en un hotel i demana una habitació i uns preservatius. Abans que el recepcionista pugui sobreposar-se a la impressió, el capellà li demana que enviï la factura a l’arquebisbat mentre li diu al nen que ara a l’habitació li explicarà quina mena de coses es fan la nit de noces. Aquesta escena, que sembla increïble, amb els mateixos protagonistes, no va passar una vegada, sinó 10. Va ser fa unes setmanes a la ciutat de Rosario, a l’Argentina. El que sembla una broma pesada, és, efectivament, una broma pesada gravada amb càmera oculta per la versió argentina del Caiga Quien Caiga. El programa ha aixecat una forta polèmica i controvèrsia i fins aquest dilluns no s’ha pogut emetre a la televisió. El que és més sorprenent de tot plegat és que només dos dels 10 hotels que van ser visitats per l’estranya parella van trucar a la policia, la resta els van lliurar l’habitació sense problemes. (El Periódico, 24 d'abril del 2010)
I després es llegeixen notícies com aquesta següent als diaris, tothom les publica tan tranquil. Per no parlar dels anuncis de prostitució i de "jovenetes disponibles" amb els quals fan l'agost gairebé tots els mitjans de comunicació, els mateixos diaris que s'exclamen (i jo també m'exclamo, que consti, ja ho he dit) de tot aquest escàndol dels capellans:
Publicat el primer llibre amb imatges pornogràfiques per a cecs al Regne Unit
EFE, Londres, 13 d’abril del 2010. La fotògrafa canadenca Lisa Murphy ha publicat Tactile Minds, el primer llibre pornogràfic amb imatges en relleu de nus i descripcions en braille dirigit a cecs i discapacitats visuals.
La publicació, que es pot adquirir per uns 170 euros al Regne Unit, inclou 17 imatges en relleu realitzades a mà que mostren, per exemple, una dona despullada en un "posat de discoteca", uns "pits perfectes" i un home a l'estil de "robot de l'amor".
La fotògrafa, que té un certificat en gràfics tàctils de l'Institut Nacional per a Cecs del Canadà, va aprendre a crear imatges tàctils d'animals utilitzades per als llibres dels nens amb discapacitats visuals.
Murphy ha explicat que amb aquest llibre no ha fet més que omplir una "veta de mercat", ja que, segons ha dit, "no hi ha llibres amb imatges de nus per a adults amb problemes de visió".
"Es tracta d'un producte trencador. Playboy va tenir una edició amb text en braille entre el 1970 i el 1985, però no incloïa imatges", ha explicat Murphy, per qui "els cecs han sigut marginats en una societat saturada d'imatges sexuals".
Els relleus van acompanyats de descripcions en braille que expliquen quina roba porten els protagonistes de les imatges, per a qui Murphy va agafar com a models amics amagats rere màscares. (El Periódico de Catalunya, 13 d'abril de 2010)
O sigui, el missatge és que tothom ha de poder gaudir del sexe a tutiplé, i també de la pornografia ("pobrets els cecs, que no poden gaudir-ne") i de la prostitució. Però llavors posem el crit al cel només pel tema dels capellans? Ja sé que això d'alguns capellans (i d'algunes escoles, i d'algunes famílies) és més greu perquè estem parlant de menors, però potser falta una mica de coherència, no? Potser algun diari i algun polític s'hauria de plantejar que amb una societat tan hipersexualitzada com tenim, gairebé seria un miracle que un col·lectiu no tingués cap mena de problema, no?
I una altra notícia, aquesta de la web de TV3:
Un documental denuncia el silenci que envolta els abusos sexuals a menors
Al món hi ha un 13% de persones que, de petits, han estat víctimes d'abusos sexuals, segons un estudi de la Universitat de Barcelona. A l'estat espanyol, es calcula que un 19% de la població ha patit aquesta mena d'abusos. Un documental mostra de manera gràfica com n'és de terrible per a una criatura ser víctima d'abusos sexuals. Es diu "Els monstres de ca meva" i és una producció de Quindrop. També les víctimes intenten conscienciar la societat que aquest tema ha de deixar de ser tabú. És el cas d'Isabelle Aubry, víctima d'incest dels 6 als 14 anys, que ha aconseguit que l'incest ja consti com a tal en el codi penal francès.
"Els monstres de ca meva" denuncia que els menors víctimes d'abusos sexuals estan desprotegits perquè són invisibles. El fil conductor del documental és Carme Artero, mare de quatre infants i mare d'acollida de dos més. Com ella, altres voluntaris acompanyen els menors que passen per aquest tràngol.
Malgrat iniciatives com aquest documental per donar-los a conèixer, els abusos sexuals a menors són una realitat silenciada, en la majoria de casos, des del mateix àmbit familiar. I és precisament en aquest entorn familiar i en altres àmbits pròxims i de confiança del nen on se sol cometre l'abús. Contra aquesta disfuncionalitat de base lluita des de fa deu anys Isabelle Aubry, víctima d'abusos per part del seu pare dels 6 anys als 14, fundadora de l'Associació Internacional de Víctimes de l'Incest i autora del llibre "La primera vegada tenia sis anys".
En declaracions a TV3, Aubry ha explicat que l'incest comporta una pena doble per a la víctima quan la seva família, lluny d'ajudar-la, la culpabilitza i rebutja: "La víctima, quan parla amb la família, no s'espera en absolut això, espera un refugi d'amor, el reconeixement de 'Déu meu, què t'ha passat, tots t'ajudarem'. I no, perquè si l'incest ha pogut existir en una família és perquè la família ja tenia una disfunció".
Els agressors no tenen un perfil psicològic comú i acostumen a ser de la família o de l'àmbit més proper al nen, com l'escola o les activitats de lleure. Normalment justifiquen l'abús parlant d'amor, quan en realitat el que exerceixen és un poder que el nen no pot combatre.
Els psicòlegs opinen que per prevenir també cal ensenyar els nens a dir "no" des de molt petits i no transmetre'ls la idea que els adults sempre tenen la raó. Com en tantes altres coses, la confiança és clau i només parlant del tema es pot trencar la impunitat de les persones abusadores.
(Canal 3/24, 16 d’abril del 2010)
La veritat és que em sobten (i m’esgarrifen) les xifres tan altes que diuen, del 13-19% de víctimes d’abusos a la família. Em costa de creure-les. En qualsevol cas, tant les xifres altes, com el fet que es refereixin a l’àmbit familiar (tan sagrat, per a mi, com el de l’Església), contextualitzen, SENSE JUSTIFICAR-LES DE CAP MANERA (ho repetiré les vegades que calgui) les xifres eclesiàstiques, que recordem que les que han sortit fins ara no arribaven a l’1% (i també contextualitzen els silencis eclesiàstics, SENSE JUSTIFICAR-LOS). El problema, doncs, és una crisi mundial, com deia Escrivá, amb molts centres de corrupció i amb moltes causes, la principal de les quals em sembla que és, en aquest punt almenys, la hipersexualització de la societat, a tots els àmbits, en els últims 40-50 anys.
L’únic que em consola de tot això tan horrorós és esforçar-me a pensar que la gent més o menys normal en aquest aspecte concret sembla que encara som majoria, si em permeteu que m'hi inclogui, tant a la societat en general (més del 80%) com a l’Església catòlica (més del 99%). Ara bé, cal reconèixer que en el cas de l’Església hi ha un factor que no es dóna en les famílies, en els altres àmbits. I és que hi ha una organització centralitzada que durant anys, per motius segurament molt justificats però que ara s’ha vist que eren equivocats, ha impedit que la justícia civil intervingués en els casos en què hi havia implicat un capellà (fora del cas, naturalment, que la víctima o la família de la víctima “passés” del que els hi deia l’Església un cop conegut l’assumpte, i anés a denunciar-lo a la policia, cosa que ha passat en alguns casos al llarg dels anys. Per tant, hi havia segons sembla una prohibició moral de denunciar-ho fora (per allò de rentar la roba bruta a casa), però no hi havia un impediment físic de fer-ho. L'Església, per sort, ja fa molts anys que no té poder polític real, poder de constricció física dels fidels catòlics. Ningú dins l'Església pot impedir que un catòlic recorri a la justícia civil. Altra cosa és que li donin la raó o que l'hi donin de seguida. A Malta, aquests dies que hi ha anat el papa (abril del 2010), les víctimes de la pederàstia que han estat rebudes per Benet XVI han explicat que els capellans abusadors van ser finalment jutjats i condemnats per l'Església i van ser expulsats de la jerarquia, però que la sentència de la justícia civil encara l'esperen, des de fa set anys.
------
Opus Dei i capellans pederastes
Abusos sexuals i avortaments
Els abusos sexuals dels capellans són pel celibat?
Més sobre celibat i pederàstia
El Vaticà i els capellans pedòfils
El celibat no causa la pedofília
Tothom s'exclama, jo també
Un editorial ponderat
Una altra opinió ponderada
I una tercera
I la definitiva
Parla el papa
Composició de conjunt - 1
Composició de conjunt - 2
-----
